La tardor del 2009 es va viure l'última edició del festival Hipersons. Certa miopia institucional, cert forat de més al cinturó pressupostari i cert cabreig dels de Nativa, va desenvocar en un Hipersons amb cert aire reivindicatiu. Es volia protestar contra unes retallades que impossibilitaven la continuitat del festival i reivindicar alhora la feina de resistència cultural que els de Nativa-Indigestió porten anys practicant, rera unes barricades fetes de xerrades sobre la gestió cultural, reflexions sobre el paper social de l'art, sobre la postureta que ha d'adoptar l'artista enfront el cos social i uns fantàstics esmorzars especulatius a la Nena.Per a l'ocasió van contactar amb Usted es un Colectivo perquè ens en pesquéssim alguna... i així vam arribar a la molt qüestionable opció d'organitzar un pseudo-combat de boxa amb un pseudo-concert d'acompanyament. Tot plegat un espectacle de conya amb el que vam riure moltíssim.
Els lluitadors pallassos van ser en Moi i l'Oriol dels Mortimers, en Sebastià Jovani feia d'àrbitre-rapsoda, l'Iris Foresta de tia bona anunciant els assalts, i la música corria a càrrec dels CtrlC (Diego i Gaya a les maquinetes) i els Mil Cachetes (Atrofe al baix, Pau Badia al clarinet, Hara Kraan als teclats, Oriol Luna a la bateria , Guille Caballero també als teclats i Ivan Telefunkez a la guitarreta elèctrica).
Com que no tenim imatges de la vetllada, podeu escoltar l'audio mentre us mireu aquest bonic combat de boxa de l'any 36 (no oblideu de treure-li el so):
I aquí el desternillant text de presentació de Jovani:
'Senyores i senyors, dames i pelambreres... Benvinguts a aquesta vetllada singular, el zènit del materialisme dialèctic, la consumació del criticisme, el baliga-balaga de la política de trinxeres i trinxeraires. La transhumància dels valors...
Algú va dir alguna vegada que era el moment de deixar d’interpretar la realitat i procedir a canviar-la. Nosaltres ho hem intentat, però no duiem el tiquet al damunt i no ens han volgut fer ni cas. Així que, bregant amb aquest context saldós que ens van encolomar en una oferta agressiva i metòdica, ens hem proposat desplegar l’única alternativa possible: estomacar-lo a cor que vols. Kolpez kolpez, vers a vers, porta a porta. Fer-lo xixines, deixar-lo pel desguaç, etzibar-li els ets i uts corresponents emprant a tal efecte el mateix nivell de rigor poca-solta amb què aquesta realitat ens ha venut que pixava quan en realitat ens plovien al damunt. En breu podran assistir a la representació -bastarda com pertoca a tota obra de deshauciats- de l’eterna lluita. La lluita pel poder de la solfa, per saber qui porta la veu cantant, per marcar el compàs i saber qui carrega finalment les tintes i les bateries. Assistiran, penyores i senyors, a una vetllada múltiple, protagonitzada per ganxos d’extrema esquerra que no en dónen una a dretes, pesos ploma duts pel vent, campions del pes welter skelter, icones minimosca i figures invictes de la lleugeresa estructuralista.
Volem combats nets i justos, i per aconseguir-ho no dubtarem a emprar les tècniques més barrueres. Volem ser clars, i per tant no ens estarem de fer la xacolata espessa. Volem que triomfi la justícia, encara que sigui malmetent la legalitat vigent. Són permeses les apostes, sempre i quan els pujadors garanteixin no tenir ni ideia de qui pugui guanyar. I, per descomptat, els permetem a tots vostès que pensin en d’altres coses mentre tot això succeeix. Nosaltres ja ens encarregarem de retornar-los al món dels menuts i la carn picada esquitxant-los de realitat atonyinada en ideològic escabeig. Grimparem damunt la cresta del caos, surfejarem amb els punys degudament enguantats damunt l’angle agut de la desferra.
Que pugin, doncs, els contendents animatrònics:
-De les brumes existencials de la Selva Negra, el tigre de Tübinga: Roger Atrofe Von Bastart!
-Amb un balanç de cap derrota després de cap combat, l’Stucka de Tarraco: Ivan Martínez!
-Sense que ningú se li hagi pogut pujar encara a les barbes... la fera de les mines, Guillermo “Chacal” Caballero!
-Ningú finta com ell mentre bufa i fa ampolles: el príncep del Cascall, Pau Badia!
-Capaç de matuxcar menhirs amb la mirada, la druïda dels rings, Willemina O’Hara Kraan!
-El seu catàleg d’uppercuts i retrucs és proverbial: el búfal de ses Illes, Oriol Luna!
I al centre del ring, els dos púgils de la nit, dos estils, dues màquines de matar el temps, dos ideòlegs sense temps per perdre ni res a guanyar:
Amb un pes relatiu a la seva massa muscular, l’aspirant... Moshe Mortimer!
Amb una massa muscular sense cap relació amb el seu pes... Curly Capote Mortimer!'
Algines fotos de l'eventu:
No hay comentarios:
Publicar un comentario