Arxiu: Nit de Surrealisme Ibèric (30/5/2008)

Nit dedicada a dos moviments espanyols que després de la guerra van prendre la torxa dels ismes, en un pais que, a part de fet xixines, vivia un oficiositat estètica la mar de rancia.
El Postisme i el grup Dau al Set, uns a Madrid i els altres des de Barcelona, compartien certes tàctiques que passaven per l'assumpció del llegat surrealista francès. Aquesta corrent que va nèixer a principis dels anys vint i va viure els seu esplendor i les seves trifulgues abans de la guerra, es va convertir durant els anys quaranta i fins a la mort de Breton en una cosa més aviat ensopideta, onanista i amb una falta de vitalitat ben diferent als seus inicis. Els postistes i els de Dau al Set van saber donar una nova volada a les paraules en llibertat, a l'escriptura automàtica, i a la manera de relacionar-se amb un món enigmàtic, misteriós i màgic. Els postistes, grup heterogeni creat a partir de l'encontre entre Carlos Edmundo de Ory, Eduardo Chicharro i Silvano Sernesi, ho va fer sobretot a partir de l'escriptura i amb l'humor com a eina per a desestructurar el llenguatge, dinamitar el sentit i eixamplar consciències.



Els altres, més seriots, i també des de l'escriptura però i sobretot des de la pintura -el grup, articulat al voltant de la revista amb el mateix nom el formaven Joan Brossa, Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Ponç, Joan Josep Tharrats i més tard Juan Eduardo Cirlot-, van endinsar-se en una cosa més enigmàtica, onírica i perturbadora, atravessada per un sentit màgic i telúric de les coses.

Aquella nit van recitar la Memi March, l'Imma Bernils, en Sebastià Jovani, en Cesc Martínez, en Roger Atrofe i en Pere Sousa, que no essent gaire amic d'aquests dos corrents va decidir llegir coses de Felipe Boso, José Luís Castillejo i altres poetes més o menys vinculats amb la poesia espanyola d'avantguarda de la postguerra:





També hi van actuar els Mil Paparraus (Enric Cervera a la guitarra, Oriol Luna als teclats, Xavier Tort a la trumpeta i Roger Atrofe als sorolls), en dues intervencions. La primera sobre un seguit d'imatges de Dau al Set muntades per Lamprea Martínez:



Algunes imatges que es van usar:






















La segona sobre una sel·lecció de pintures de Ponç, Cuixart i Tàpies:

http://www.archive.org/details/MilPaparraus-DauAlSet2




















I per acabar, un poema de Gloria Fuertes, membre activa del primer postisme i a la qui esperem poder dedicar una nit pròximament:

'Tengo un no sé sí.
Debajo de mi mano tengo un pequeño tigre,
tengo sólo veinte uñas y sólo veinte años
y una luz que me sale de mi ojo derecho.
También tengo un piano, con floreros encima.
Para usarlas de noche
llevo en mí varias cosas
y una melena lisa que me peino deprisa.
Lo trágico, lo trágico
¿es que véis estos pasos con que danzo?
Pues no son míos.
Es que hay un niño siempre muy triste en mi tabaco.'

De Aconsejo beber hilo