Mail és tard proposa per aquest viatge una vetllada musical i poètica, bromosa i bromista, pública i privada, real i imaginària. Una vetllada fronterera a partir d'adreces postals, imatges lleugerament descolorides i missatges descontextualitzats.
Mail Start és una tramesa postal amb destí incert, confeccionat amb retalls de vivències alienes, records desenfocats, lirisme involuntari. Correu quàntic.'
L'estiu del 2006 el Cabaret Hofmann va convidar a Usted es un Colectivo i a la seva orquestrina, els Mil Pesetas, a preparar un espectacle per al cicle de veu i músiques que estava portant a terme al bar Elèctric. Amb el poeta Sebastià Jovani vam idear el xou Mail és tard: l'art de rebre postals, que donava voltes histèriques sobre l'objecte de la postal. Ens vam fer amb un munt de postals antigues i Jovani va confeccionar un collage esperpèntic afegint-hi textos de collita pròpia.
Aquest és el text de presentació de l'espectacle:
'Els diré que me l’he trobada allà, al redòs del rebedor, com si encara tingués un peu fora i l’altre dins. Allà, abandonada a la seva sort, la postal encara trobava esma per exhibir impúdicament els seus vèrtexs i la seva insinuació de paisatge. Tan ella, tan postal·lística, ella. M’han fet falta unes quantes giragonces i aproximacions en forma de pera fins a prendre-la pels extrems, obviant qualsevol pregunta inoportuna al respecte. I en aquell moment, convertida en un abisme de dimensions variables, m’ha retornat la mirada que mai no li he dedicat.
Podria haver optat per deixar-la a seva sort, o pitjor encara, a la sort de les deixalles, entre prospectes de fungicides, pel·les de taronja i restes de ceba crua. Però, enlloc d’això, me l’he endut cap a l’habitació, li he posat llençols nets i li he pregat, molt subtilment, que em fes cinc cèntims.
I me’ls ha fet.
Tots cinc.
Un rera l’altre.'
Moment de la descoberta de la postal (De rebrum postalae)
En Postman llençant missives:Apreciado dr Calafell: le deseamos un feliz santo
en nombre de todos nosotros:
Querido amigo Mario,
Benvolguda Elvira,
Querida María Rosa,
Dear Nuria,
el Sant Pare,
Querido primazo,
Estimats tiets:
Estimats padrins,
Estimats tots.
Apreciado dr Calafell:
Com disfrutaríeu, vos que teniu l’esperit tan fí,
de pensar que, d’aquí a pocs passos,
hi ha els ossos de l’immortal poeta...
Un Simca Gran lujo, blanco, con tapicería roja,
Busy I guess...
Y eso que me paso los días sin hacer nada...
Miquel Bústia i Oriol Mata-segell després del xou a l'Elèctric amb Flowers 
Primer cartell de Mail és tardAquell mateix estiu vam fer un Mail és tard a les festes del Poble Sec, al mercadillo Lost and Found i l'any següent a la convocatòria Art Jove de Projectes Deslocalitzats (aquest cop amb J.Irizar a la bateria). Sense saber ben bé com, la gent del CaixaFòrum ens van portar a Tarragona i a Mallorca durant el 2007 i 2008.
El darrer Mail és tard que hem fet es va programar al vuitè trimestre de poesia a l'Heliogàbal, el 30 de novembre del 2008. Aquí us podeu descarregar l'àudio del concert: http://www.archive.org/details/MailsTardDeLartDeRebrePostals
El pugrama de mà deia així:MAIL ÉS TARD
de l'art de rebre postals
amb:
Sebastian H. Postman -textos i gorgoritos
Miquel Bústia -tecles, tampons i mocador
Roger Estafeta -baixos 2a
Hara Postdata -tecles i mecanografia dodecafònica
Oriol Remitent -percussions i defectes timbrats
Il rumori di la oficcina...Quo vadis?
(el cartero sólo llama una vez)
La verbena de la Paloma Mensajera
(peça polifònica per a gargamelles i embut)
Pròleg: de rebrum postalae
(polka cubana)
Llindar: salutacions a l'engròs
(nocturn amb alevosia)
Traumgeschichts: efemèrides d'ahir i de sempre
(rock'n'rollo patatero)
Arround del món: rastres d'un turisme accidental
(dis-minuet)
Cubisme spàmic: detritus postalae
(retrofang)
Arround del món d'aquí: destinacions fatals
(rap amb nata)
Caprice d'adieu: despedida en fals
(bolero-core)
No hay comentarios:
Publicar un comentario