L'estiu del 2007, en Jordi Oliveres i la Cristina Tascón, responsables del col·lectiu Indigestió, ens van proposar de preparar alguna cosa per al festival Hipersons que aleshores celebraven cada tardor. En alguna ocasió havíem parlat amb ells de muntar una interpretació de la peça 'In C' de Terry Riley, i aquesta va ser la oportunitat de fer-ho. Així que amb el suport d'Hipersons ens vam disposar a organitzar-ho.
'In C' és una peça fundacional del minimalisme americà. Terry Riley la va estrenar al Tape Music Center de San Francisco el 1964. La peça juga amb el concepte de repetició i de bucle i alhora amb les idees de llibertat de l'intèrpret i absència de la figura de director. La partitura consta de 53 motius o mòduls que s'executen al ritme constant d'un do marcat amb un xilòfon o les tecles més agudes d'un piano. La velocitat de les corxeres es determina amb el grup en qüestió. Els intèrprets executen aquests mòduls en l'ordre original, però són lliures d'entrar i sortir quan ho considerin oportú, de manera que l'execució esdevé un animal viu que evoluciona al ritme que imposa l'ensemble com a suma d'individualitats, essent cada interpretació única.
Els 53 mòduls de la partitura. Aquí podeu descarragar-vos-la,junt amb les instruccions i altres consideracions.
Ens vam ajuntar gent de diferents grups: Hara Kraan, Eduard Mont, Roger Fortea i Oriol Luna (Mil Pesetas), Roger Aixut i Laia Torrents (Cabo San Roque), Olga Àbalos, Xavier Tort i J. Irizar (aleshores tots tres membres de Giulia i los Tallarini), Lucas Quejido i Miquel Àngel Marín (Misaluba), Ramon Faura i Elvira Jiménez (Le Petit Ramon), Iván Martínez (Don Simón y Telefunken), Gerard Gil (Pupille), Pau Badia (La Lidia), David Sitges (Tarannà), Guillermo Martorell (Mr. Hubba), Jorge C. Porter (Pidgins). Tots nosaltres coneguts, alguns dels quals havíem compartit algun que altre projecte. El samplerista Joan Saura finalment no va poder participar per motius de salut.
Després de varies trobades i un parell d'assajos (la documentalista Eva Vila va seguir aquest procés i el va fer servir per a la seva pel·lícula B-side, la cara oculta de la música a Barcelona), el concert es va cel·lebrar l'u de desembre a la sala Apolo 2.
Aquí podeu sentir i descarregar-vos l'actuació: http://www.archive.org/details/EnDoDeTerryRiley
Es van repartir xilofonets entre el públic perquè s'afegís al final de la peça i es confongués com a una part de l'ensemble més. El resultat va ser espectacular: la peça va anar fluïnt amb els seus alts i baixos fins a l'apoteosi final... poques vegades hem pogut veure tant músics com el públic amb un somriure tan d'orella a orella. Emocionant de debò.
Aquí un moment de l'actuació:
No hay comentarios:
Publicar un comentario