Poesia: trimestre tardor 2010

Com cada mes d'octubre, Usted es un Colectivo inicia la seva programació de poesia a l'Heliogàbal. Aquest cop però, la cosa es vesteix de gala. Fa quinze anys que el bar/associació cultural va obrir les seves portes. L'any 1995 un italià errant, Paolo, i Memi March, una tarragonina d'armas tomar, van confabular-se per a crear aquest espai al barri de Gràcia per a que servís, entre moltes altres coses, per a que poetes, músics i demés faràndula underground del barri pogués reunir-se i mostrar les seves mandangues. Han passat els anys, i tot i que el local ha canviat de mans diverses vegades, hi perdura d'alguna manera el mateix esperit i motivacions que van fer-li pujar les persianes ara fa quinze anys. Usted es un colectivo vam nèixer com a entitat programadora a Heliogàbal ara fa cinc anys, i la programació d'aquest mes vol reunir alguns dels poetes que des dels inicis han estat vinculats d'una o altra manera a la història del local.

El diumenge 3, actua Pau Riba. En Pau ha estat recitant i cantant a l'Heliogàbal des de fa una pila d'anys, i ens fa especial il·lusió que sigui ell qui doni el tret de sortida a aquest dotzé trimestre de poesia. A més d'haver col·laborat en moltes de les nits temàtiques organitzades per Usted es un Colectivo, ell va ser el primer poeta que vam programar l'abril del 2005.
Llebrícia i Tortugàlia és un dels poemes clàssics del seu repertori. Està inclòs al poemari Actors gramàtics -junt amb poemes de Jaume Sisa- editat per Matriu/Matràs, a hores d'ara bastant difícil de trobar. Així que el transcrivim aquí mateix:

qui camina i va distret
no pot veure on posa els peus
i ha d'avançar
fent lenta passa;
però també es fa sa saber
que molt llebre s'ha de ser
per saltar llamps
i no enrampar-se

qui camina amb el cap cot
bo i mirant on posa els peus
pot avançar
llençant la passa;
però també es fa sa saber
que tortuga s'ha de ser
per saltar el temps
i no enganyar-se

qui mira lluny pot caure a prop
qui mira a prop no cala lluny
més valdrà, per tant -dic jo-
no mirar enlloc
i anar veient què passa
a cada passa

El segon diumenge és per a Andreu Subirats, poeta ebrenc que també porta temps desfilant per l'Heliogàbal. Ha publicat un munt de llibres de poemes, i com a traductor acaba de treure Les Balades de François Villon a Alabatre. Últimament està actuant acompanyat pel guitarrista i trompetista Diego Burián, però per a l'ocasió es reajuntarà amb una altra formació també molt heliogabalina: L'Escolania Altruista amb Ramon Faura, Pau Badia, Elvis, Sergi Malagarriga i Xavi Tàsies. Del poemari L'Ull entorn:

La fulla del ganivet és finíssima
com el molí quan trenca l’airejada.
Hi ha tres conills d’ulls rojos i pell flonja,
és el cotó en pèl. Vius i astorats semblen
pressentir la pròxima mort, fixada
a l’atzar entre dotzenes d’aquests.
Sarpat a l’orella i cap per avall
només cal lliscar el tall damunt de l’horta
i el degoteig, roig cru sagnant, esclata
sobre la pedra. L’animal acluca
els ulls quasi impassible i, arrupit,
decanta el cap al temps que obre la boca
clamant un últim alè d’innocència
atàvica que el demora per sempre.

La tercera setmana d'octubre és pròpiament la setmana de l'aniversari. Entremig d'un munt de concerts, el dijous 14 ho cel·lebrem amb la tercera edició de Declamant'n'roll. És una convocatòria oberta a tothom qui vulgui llegir aquelles lletres de cançons (pop, rock, folk...música popular en general) que li facin gràcia. És especialment divertit sentir aquells temes que tots tenim al cap traduits a la nostra llengua i descobrir-ne així la seva dimensió lírica -i la capacitat de treure'n punta del qui la tradueix.
Aquest és un tros de l'actuació de fa dos anys. Sebastià Jovani, el Maño i Andrei Antonovsky llegeixen les seves versions de Faith no More, Leonard Cohen i AC/DC:

El diumenge 17 és el torn d'Enric Castanyes, avatar tardorenc de Mossèn Xemeneia, altrament conegut com a Enric Casasses. L'acompanyarà la Principal Polifònica de Vulgària, enèsima reencarnació de la Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade. Aquest cop amb la participació de Victor Nubla. Aquest és un fragment de la seva darrera actuació a l'Heliogàbal , el desembre del 2006:



El dia 24, Fem Fems, un projecte d'Stella Hagemann, Marc Valls, Julius Name, Enric Casasses, Agnès Prats i Àlex Miró sobre poemes de Sebastià Roure, un poeta que va fer molts colzes a la barra de l'Helio i hi va recitar incomptables vegades. Aquest mes també es poden veure alguns dels seus quadres a les parets del bar.

De dia en dia /poques passes faig / però cor i veu / hi vaig posant
// Oïdes d'antiga memòria / recordaran / el plàcid temps / on jo vivia, / abocat a la claror / d'un finestral / sempre obert // Sorolls de feixuc treball / acompanyen / les lentes hores, / en el cel claror d'estiu / dins la cambra / antics treballs / per recordar / el temps que va ser. // Ara, assegut en cadira / de fusta, / laboro la paraula / amb por d'aprenent.

I per tancar aquest mes d'aniversari, uns altres habituals de la programació. El diumenge 31 Accidents Polipoètics presenten El mundo está tan mal. Durant aquests anys han vingut un parell de vegades i Metlikovez ho ha fet en solitari. Aquest vídeo és un fragment de la conferència que hi van fer sobre Enrique Jardiel Poncela, el desembre del 2008:

Us hi esperem!!