Arxiu: Nit Erik Satie (16/12/2006)

'Me llamo Erik Satie, como todo el mundo.'

La vetllada va consistir en la lectura de textos de Satie (poemes, notes biogràfiques, apunts sobre les seves obres musicals, fragments de les seves obres tetrals...) i l'execució en directe d'algunes de les seves peces.
Per als textos ens vam valer de dues edicions que recullen gran part de la seva obra literària:

Cuadernos de un mamífero, ed. Acantilado, Barcelona 2006
i
Memorias de un amnésico y otros escritos, ed. Ardora, Madrid 1998

Els encarregats de les lectures van ser Holoturia (Lamprea Martínez), Edrioftalmo (Sebastià Jovani) i Podoftalmo (Roger Atrofe), o el que és el mateix, els Embrions Assecats:

De Holoturia
'Sale de mañana.
Llueve.
El sol está entre las nubes.
Suave ronroneo. !Un peñasco precioso!
Qué buena vida.
Regresa de noche.
Llueve.
Ya no hace sol.
!Y ojalá no salga nunca más!
Suave ronroneo burlón.
Pues sí que era un peñasco precioso. Y muy viscoso.
No me haga reír, brizna de musgo:
me hace cosquillas.
No tengo tabaco. Menos mal que no fumo.'

Els primers a interpretar van ser Jorge Porter i Nacho Lois. Pièces froides:


Seguidament, el duet Tàndem va tocar les peces Gnosienne núm.3 i Gymnopédie núm.1:




Els membres de Mushka, per a l'ocasió Miniatures Satie, es van encarregar de Petit prélude à la journée:


I els Mil Pesetas, per a l'ocasió Mil en forma de pera, van triar un fragment de Trois mouvements en forme de poire, acompanyada pels textos de Sports et divertissements:


Evidentment es van saltar l'advertència del mateix Satie:

'A cualquiera:
Prohíbo leer en voz alta el texto durante el transcurso de la ejecución musical. Todo incumplimiento de esta observación levantará mi justa indignación contra el petulante.
No se conceden privilegios.'


També hi van tocar J. Irizar i Don Pimpón sin Tuttifrutti, però malauradament no es van poder enregistrar.
La vetllada també va incloure un a mini conferència intitulada 'Duchamp-Satie: Tararí que te vi', de Sebastià Jovani, feta a la manera d'una pel·lícula muda amb els seus rètols. Malauradament tampoc no en va quedar cap enregistrament.
Ara sí que ja podeu llegir el text.
Finalment, després de les lectures i actuacions, es va continuar amb una sessió de música de mobiliari:

'La Música de mobiliario es básicamente industrial.
La costumbre, el uso, es hacer música en ocasiones en que no tiene nada que hacer... Queremos establecer una música que satisfaga las 'necesidades útiles'. El arte no entra en estas necesidades.
La Música de mobiliario crea una vibración; no tiene otro objeto; desempeña el mismo papel que la luz, el calor y el confort en todas sus formas...
Exijan Música de mobiliario.
Ni reuniones, ni asambleas, etc., sin Música de mobiliario...
No se case sin Música de mobiliario.
No entre en una casa en la que no haya Música de mobiliario.
Quien no ha oído Música de mobiliario desconoce la felicidad.
No se duerma sin escuchar un fragmento de Música de mobiliario o dormirá usted mal.'
Carta a Jean Cocteau, 1920.
A tall d'exemple, Music for airports, de Brian Eno:

La vetllada va tenir una segona part dos dies després al desaparegut local Albricias, on es van projectar Entr'acte, de René Clair, on van participar com a actors Francis Picabia i Erik Satie -que també en va fer la música original-, altres experiments filmogràfics de l'avantguarda francesa, Les ballets méchaniques, de Léger, Man-Ray i Chaplin, en una versió musicada per Victor Nubla, i una reconstrucció del Ballet Triàdic, d'Oscar Schlemmer.

Primera part d'Entr'acte







Dues recontruccions del Ballet Triàdic d'Schlemmer. Els dos darrers fragments corresponen a la versió que nosaltres vam projectar, i que esperem poder penjar sencera en breu.