Arxiu: Paisatge després de la Bataille (5/5/2007)

Paisatge després de la Bataille, va ser una lliure recreació de conceptes i imatges de l'obra de Georges Bataille.
Lamprea Martínez i Roger Atrofe van realitzar el vídeo La mosca, el ojo, el huevo y la madre que los mordió, basant-se en la novel·la Histoire de l'œil. Atrofe llegia el primer capítol de l'obra...

'Fui educado solo y, hasta donde recuerdo, siempre me apasionaron las cosas sexuales. Cerca de dieciséis años tenía yo cuando conocí a una joven de mi edad, Simone, en la playa de X...'
...mentre amb un enginyós sistema de politja li anava sortint, com per art de màgia, un bistec de la brageta. Tot seguit, el vídeo :



Martínez i Atrofe jugaven amb l'estètica dels experiments cinematogràfics dadà i surrealistes dels anys 20 i 30 (Hans Richter, Buñuel i Dalí, Duchamp, Léger, ,Man Ray, Maya Deren...), transformant en imatge propostes del credo surrealista com el pensament analògic i la lliure associació d'idees. La mosca, el ojo, el huevo y la madre que los mordió potineja amb les imatges de l'objecte rodó i les associacions que se'n deriven -l'ou, l'ull, els forats d'entrada i de sortida, el pany d'una porta...-, alhora que s'amaneix amb la cosa visceral, el líquids corporals, l'escriptura i altres violències que suren per l'obra de Bataille. (Per cert, el curt ha estat sel·leccionat per el Sarajevo Winter Festival d'aquest any. Marxem aquest divendres més contents que un gínjol.)
Després del passi del curt i amb la lectura del darrer capítol de la novel·la, es projectaven la sèrie de sugerents dibuixos que Hans Bellmer va realitzar per a il·lustrar-la.

'...desaparecimos así para siempre de Andalucía, país amarillo de tierra y de cielo, orinal infinito inundado de luz, donde cada día violaba yo, cual nuevo personaje, a una nueva Simone, y sobre todo, hacia mediodía, en el suelo, al sol, ante los ojos rojos de Sir Edmond.
Al cuarto día, el inglés compró un yate en Gibraltar.'


Tomás Nochteff i Carmen Burguess, o el que és el mateix, Mueran Humanos, duet de rock obscur i malaltís van participar per separat a la vetllada. Per una banda Nochteff va interpretar, creiem recordar, la peça Leones en China, que es pot sentir en el seu myspace. Per altra banda Carmen Burguess i Victor Nubla, cadascú amb un minisintetitzador fet a partir d'unes caixetes de cigars, van interpretar Duelo de cajitas: Victor Nubla y Carmen Burguess se odian más que nadie. Esperem en breu poder recuperar aquest audio i penjar-lo. Les dues intervencions van ajudar a crear certa atmosfera desagradable, agobiant i fins a cert punt, diguem-ne que eròtica.

Sebastià Jovani va preparar una conferència-power point al voltant de l'economia de la transgressió: Master e-sade en economia de la transgressió. La despesa improductiva i a la fi tot és fungible. Aquí teniu l'audio i algunes imatges per il·lustrar-lo:
















La croqueta: 'L'excedent és, doncs, el darrer estadi del consum entès
com una de les belles arts.'





'...la singularitat engol·lida dins del Leviathan de la multiplicitat copul·lativa, homo homini coitus , èxtasi, uf, uf, uf, les queixalades confoses amb els petons i les llepolies, i després d’uns instants de fals repòs, sans en torne-m’hi. Forçant la màquina. Erotisme el·levat a n. '


'El conjunt forma l’esquema bàsic que ens permet abandonar els conceptes de l’economia de l’abundància (i fins i tot de la subsistència) per abraçar còmoda i extasiadament l’economia de l’excés. '

Finalment Juan Nicho va fer una sel·lecció d'alguns poemes de Bataille. Aquest va ser un d'ells:

Tengo frío...

Tengo frío en el corazón y tiemblo
desde las profundidades del dolor te llamo
con un grito inhumano
como si pariera.

Tu me ahogas como la muerte
lo sé desgraciadamente
sólo te encuentro agonizando
eres bella como la muerte.

Eres el horror...

Eres el horror de la noche
te amo como se agoniza
eres débil como la muerte.

Te amo como se delira
sabes que mi cabeza muere
eres la inmensidad, el miedo.

Eres bella como matar es bello
con el corazón desmesurado me ahogo
tu vientre está desnudo como la noche.

Todas las palabras me ahogan.