Músiques Disperses, novembre 2011

Dissabte dia 5, actuen El endemoniado Pacheco i La Monda. Dues bandes cosines amb membres de The Well tempered Mussel, La puça esquerra, Dídola Pídola Pon Orchestra, Mil Pesetas i Baseball Aftermidnight. El endemoniado Pacheco presenta 'Toma de posesión', una performance irreflexiva sobre el fenomen de les possessions demoníaques. Amb Arantxa Martínez -possessa-, Lola Pilol -guitarra-, Pancho Luna -bateria- i Roger Atrofe -baix i trompeta.

El endemoniado Pacheco (dreta), a la versió cinematogràfica
de Wojciech Has sobre El manuscrit trobat a Saragossa de Jan Potocki

Per la seva banda, La Monda faran el seu habitual repertori de versions d'Elvis Presley. Amb Llaganya Kraan -baix-, Paracetamol de Palol -guitarra-, Renec Luna -bateria i veu-, Roger Rosegó -teclat- i Don Churruca -casiotone.

La Monda a l'Elèctric

El dissabte 15 toquen Canvis Vells, nova encarnació del que havia estat La Orquesta Lidia. Canvis Vells és de fet una reestructuració de La Lidia; de l'antiga formació orquestral acústica s'ha passat a un grup més reduït que inclou instrumentació elèctrica. Amb Pau Badia al clarinet, Maya Fernández a la flauta, Angèlica Sànchez a les veus, Cristian Vega al piano i Miquel Farrés al baix. Les composicions, com a la Lidia, són cosa de Toni Martí. Suposem que la línia que segueix el grup continua navegant per entre les sonoritats de cabaret, la petita orquestra de cambra contemporania i tot ben amanit amb gotes d'un lirisme que coqueteja amb gèneres tan populars com denostats, com els coplets i la sarsuela. Aquí teniu un tema corresponent a una actuació de La Orquesta Lidia al Bocanord, el març del 2006:



Rastrejar l'arbre genealògic de Canvis Vells comporta trobar-se amb un munt dels músics més significatius de l'escena underground barcelonina. Toni Martí i el seu germà Felip van ser els creadors d'un dels grups més sorprenents i oblidats de la primera meitat de la dècada dels noranta, els Ivo Naïf, per on també hi van desfilar Miquel Farrès i Lucas Quejido, la veu cantant de La Orquesta Lidia. Per la seva banda ells dos han estat els creadors d'altres formacions encara en actiu: els Triulet i els Misaluba respectivament. La cantant Angèlica Sànchez ha sigut la veu del projecte de Victor Nubla, Dedo. També hi trobem al trompetista Xavi Tort -de Trio Lio, Bedroom... I un llarg etcètera que dibuixa una familia extensa amb un munt de ramificacions.
Aquí podeu sentir un tema dels Ivo Naïf, Besuqueso, del seu primer single:



Grus van actuar a Músiques Disperses en format de duet l'hivern del 2009, i dins del festival LEM del 2010 com el quartet que es presentarà el dissabte dia 19. Recuperem l'article que els hi va dedicar E. Pacheco per a Tomajazz:

'Havia visto a los Grus originales (Ferran Fages y Lali Barrière) en el ciclo Músiques Disperses que organiza Usted es un Colectivo, en la que fue su segunda aparición pública. Por aquel entonces Fages a la guitarra y Barrière al curiosísimo guitaret y multitud de pequeños instrumentos, navegaban por una especie de música ruidista con trasfondo pop que no acababa de despegar. Sin abandonar esta fórmula, y acompañados por Olga Ábalos al saxo y la flauta y Ebú a la guitarra atmosfèrica y el lap stick guitar, esta vez la cosa bien valió subir hasta los confines de Gracia con el Carmel. El guitaret ha adoptado el papel de un bajo de baja densidad, pero que dibuja firmemente unos ritmos repetitivos a lo progresivo, mientras la guitarra de Fages se dedica a rellenar los espacios a base de contratiempos y síncopas –y algún que otro machatazo subido de tono-. Por su parte un Ebú irreconocible –conocida es por estos lares su tendencia al guitarrismo AOR- lo envolvía todo con una densa y suave nube guitarrística. Ábalos jugó con las ruedas repetitivas y marcadamente rítmicas de su saxofón, y estuvo mas suelta con la flauta. Todo sonaba a un post-rock de mentirijillas, casero, delicioso y lento, lentísimo...'

I finalment, el dissabte 26, tenim el plaer de presentar els Povidona Yodada, trio format per Marc Florensa -trompeta-, Sergi Sirvent -bateria- i Quico Manpel -contrabaix. Manpel i Florensa van actuar el passat més de jun dins els trimestres de poesia acompanyant a Xavi Morte en l'espectacle 'Treu-me-la, Joan', sobre poesia de Joan Brossa. Aquí un fragment gravat per Jack Torrance:

Ja fa temps que els hi anem al darrera, i estem molt contents que el jazz desacomplexat del trio, dominat per l'atractiva personalitat de Florensa, pugui per fi sonar a l'Heliogàbal.