miércoles, 12 de octubre de 2011

Oído cocina: SUBWOOFERS (8/10/2011)

Aquesta és la primera entrada de Oído cocina, les resenyes que el nostre bon amic Jack Torrance, home d'afinada i peluda oída, es disposa a fer sobre els concerts de Músiques Disperses. Esperem que disfruteu del seu elegant gracejo i de les seves gravacions.


Dentro del recién inaugurado ciclo "Músiques disperses", que organizan los chic@s de Usted es un Colectivo, se invitó a la célula promotora que responde al nombre de Frío Local a que organizara un concierto de libreimprovisación.
La propuesta fue un trío montado un poco ad hoc y que se hizo llamar Subwoofers. Lo forman miembros, entre otras cosas, de la Banda de Improvisadores de Barcelona (BIB). Son sus dos contrabajistas (Eduard Altaba y Javier GarcÌa) más Pope (trompeta y fliscorno).
En realidad, el origen está en los dúos de contrabajo que Altaba y GarcÌa ensayaron hará cosa de un año y medio o dos. El proyecto resultó temporalmente aparcado, aunque presumimos que ellos se quedaron con las ganas de hacer cosas partiendo de ese formato. Son dos músicos que además de tocar el mismo instrumento se conocen bien. La BIB, con su programa de ensayos, es un buen rodaje. Conectan bien en su quehacer musical y saben alternarse y coincidir. Nerviosos y entrecortados en los pizzicatos, arrancando tonos incontrolables con los arcos...
En medio de los dos, la presencia de Pope, con su toque más bien suave, melodioso y con el color que por ejemplo aportaba puntualmente el fliscorno, ofrecía un relieve muy equilibrado.
Fue en Heliogàbal, Barcelona, el 8 de octubre de 2011.






miércoles, 28 de septiembre de 2011

Músiques Disperses, octubre 2011



Aquest trimestre de Músiques Disperses -amb nou horari, els dissabtes a les 21:30h- comença amb el duet de Madrid, Tostadas. María al Fender Rhodes i Carlos a la guitarra deambulen per terrenys melangiosos i tendres que ens han recordat -d'alguna manera- als Durruti Column dels vuitanta. Així es presenten ells mateixos:

XVI

XVII

Siglo XVIII, Ilustración:

Tostadas son dos, María y Carlos. Hay un piano, una guitarra y un sinte cuando quiere. A veces hay voces. El segundo disco de Tostadas también está grabado en los Estudios Brazil y masterizado por John Golden en Ventura, California. Tostadas comienzan una gira y tocarán no muy lejos de tu casa.

Siglo XIX, Descripción:

La madre ha terminado la faena y puede descansar finalmente los ojos en el vestido de su hija.

Por última vez en los retales, en los remiendos, en el mucho trabajo del así está el percal y del como oro en paño, en los hilos, en las agujas, en la melodía y confección delicada de un objeto neutro, azul y blanco, como el aire que antes de anochecer entraba en esta pieza cargada y que ahora consume una vela sola, en la medolía y elaboración delicada de un objeto indefinido, blanco y azul, que espera vestirse a su vez de paseos, deseos, pasados, encuentros, desesperanzas, en los retazos, futuros, melancolías, desencuentros, esperanzas y bailes por vez primera.

La madre gasta sus últimas energías en tararear con satisfecha ternura. Es una canción infantil entonada por una anciana en una habitación vacía y es de Tostadas.

XX

y XXI

El dissabte 8, ***Frío Local torna a preparar una sessió d'improvisació. Si els mes de març passat van voler combinar les buferes de dos dels saxofonistes més agoserats de Barcelona amb tres bateristes trepidants (3 Timbals + 2 Vents), aquest cop han volgut conjurar a tres dels actuals membres de la Banda d'Improvisadors de Barcelona: Pope -músic que es passeja pels terrenys del free amb la IED'08 i pel dub amb STA- a la trompeta, el fiscorn i percussions, i els seus dos contrabaixistes, el veterà Eduard Altaba -actualment tocant amb els Anciens, entre d'altres- i Xavi García - de The Man with a Hyena, entre d'altres. SUBWOOFERS serà un joc d'improvisació de solos, duets i trio.
Aquí una actuació de la B.I.B (LEM 2009), amb els tres implicats:



En ocasió de la reedició per part de La Olla Express del seu mític disc vermell, Perucho's van oferir una petita actuació al bar l'Almirall el passat mes de maig. El trio format per Oriol Perucho (bateria), Ginger (saxo i teclat) i Enric Cervera (contrabaix) han représ la seva activitat i faran el seu primer concert amb nou material. El dissabte 15.
Un moment de la reentreé a l'Almirall:



Per a saber més coses sobre Perucho's no deixeu de visitar el blog de l'insigne peruchòleg Jack Torrance.

Agustí Martínez ha tocat a l'Heliogàbal un munt de vegades: com saxofonista interpretant els seus dos aclamats treballs en solitari -Are spirits what I hear? i Doubts of the reason- ,amb l'encontre Sin Anestésia (¡¡10 saxos 10!!) del passat febrer, amb el baterista Quicu Samsó, i a la nit dedicada a Robert Wyatt amb Misaluba; així com també ha prestat la seva magnífica veu per a recitar els poemes de J.M. Fonollosa a la nit que Usted es un Colectivo li va dedicar. El dissabte 22 porta el Maal Ensemble, formació variable que dirigeix per a interpretar les seves pròpies composicions o d'altri. Aquest cop amb Noemí Rubio i Joan Gerard Torredeflot (violins), Laura Resina (viola), Alba Haro (cello), Marcial Cid i Lluís Vallès (saxos), Gerard Costes (trombó) i ell mateix com a director i saxofonista.
Anunciar-vos també que el dimarts 11 d'octubre actuarà a l'espai TePeKaleSOUND d'Hospitalet amb el també saxofonista Pelayo F. Arrizabalaga, dels mítics Clónicos i altres proeses.

El dissabte 29, el projecte Freenetics, banda mutable que sempre ha comptat amb una rica profusió de músics i es dedica a abordar el tema de la improvisació des d' una òptica lúdica i sorprenent. Encapçalat pel multi-saxofonista Ferran Besalduch es presentarà aquest cop amb Ariadna Rodríguez (violí), Javi Abad (fagot) i Joan Antoni Pich (violoncel).
Aquí una altra faceta de Besalduch, amb l'Electric String Cellos a la Sedeta, el passat mes de maig:



I finalment, i fora del nostres habituals dissabtes, el dilluns 31 actuarà Pau Riba, preferit d'entre els nostres preferits. Un xou que, ens ha dit, reserva moltes sorpreses.

sábado, 16 de julio de 2011

Arxiu: Nit de Surrealisme Ibèric (30/5/2008)



Nit dedicada a dos moviments espanyols que després de la guerra van prendre la torxa dels ismes, en un pais que, a part de fet xixines, vivia un oficiositat estètica la mar de rancia.
El Postisme i el grup Dau al Set, uns a Madrid i els altres des de Barcelona, compartien certes tàctiques que passaven per l'assumpció del llegat surrealista francès. Aquesta corrent que va nèixer a principis dels anys vint i va viure els seu esplendor i les seves trifulgues abans de la guerra, es va convertir durant els anys quaranta i fins a la mort de Breton en una cosa més aviat ensopideta, onanista i amb una falta de vitalitat ben diferent als seus inicis. Els postistes i els de Dau al Set van saber donar una nova volada a les paraules en llibertat, a l'escriptura automàtica, i a la manera de relacionar-se amb un món enigmàtic, misteriós i màgic. Els postistes, grup heterogeni creat a partir de l'encontre entre Carlos Edmundo de Ory, Eduardo Chicharro i Silvano Sernesi, ho va fer sobretot a partir de l'escriptura i amb l'humor com a eina per a desestructurar el llenguatge, dinamitar el sentit i eixamplar consciències.



Els altres, més seriots, i també des de l'escriptura però i sobretot des de la pintura -el grup, articulat al voltant de la revista amb el mateix nom el formaven Joan Brossa, Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Ponç, Joan Josep Tharrats i més tard Juan Eduardo Cirlot-, van endinsar-se en una cosa més enigmàtica, onírica i perturbadora, atravessada per un sentit màgic i telúric de les coses.

Aquella nit van recitar la Memi March, l'Imma Bernils, en Sebastià Jovani, en Cesc Martínez, en Roger Atrofe i en Pere Sousa, que no essent gaire amic d'aquests dos corrents va decidir llegir coses de Felipe Boso, José Luís Castillejo i altres poetes més o menys vinculats amb la poesia espanyola d'avantguarda de la postguerra:





També hi van actuar els Mil Paparraus (Enric Cervera a la guitarra, Oriol Luna als teclats, Xavier Tort a la trumpeta i Roger Atrofe als sorolls), en dues intervencions. La primera sobre un seguit d'imatges de Dau al Set muntades per Lamprea Martínez:



Algunes imatges que es van usar:






















La segona sobre una sel·lecció de pintures de Ponç, Cuixart i Tàpies:

http://www.archive.org/details/MilPaparraus-DauAlSet2




















I per acabar, un poema de Gloria Fuertes, membre activa del primer postisme i a la qui esperem poder dedicar una nit pròximament:

'Tengo un no sé sí.
Debajo de mi mano tengo un pequeño tigre,
tengo sólo veinte uñas y sólo veinte años
y una luz que me sale de mi ojo derecho.
También tengo un piano, con floreros encima.
Para usarlas de noche
llevo en mí varias cosas
y una melena lisa que me peino deprisa.
Lo trágico, lo trágico
¿es que véis estos pasos con que danzo?
Pues no son míos.
Es que hay un niño siempre muy triste en mi tabaco.'

De Aconsejo beber hilo

jueves, 16 de junio de 2011

'Treu-me-la Joan' i els Triulet amb Gerard Horta i Enric Casasses


Aquest mes de juny acaba amb les actuacions de...

Diumenge 19:


Xavi Morte, acompanyat per Marc Florensa, Quico Manpel i Sergi Sirvent -o el que és el mateix, els Povidona Yodada-, presenten 'Treu-me-la Joan', espectacle al voltant de la poesia de Joan Brossa. Xavi Morte, rapsoda que ja havia passat per l'Heliogàbal la tardor passada per a recitar poemes de Miguel Hernández, col·labora amb el Colectivo Reina Mab, amb els qui té en cartera 'Saber travessar el foc és el que compta', sobre el món poètic de Charles Bukowski:



Els Povidona Yodada són un trio de jazz d'amples mires. Morte els ha acompanyat en més d'una ocasió. Aquí en una actuació a l'Elèctric, amb Morte recitant un poema del mateix Florensa:

poyideba from xavi carmona on Vimeo.



Diumenge 26:

Gerard Horta i Triulet han treballat junts musicant el poema èpico contestatari d'Horta 'La Balada de l'Holandès Errant'. El rock descarnat i milimètric d'uns i la dicció compromesa i clarivident de l'altre, mescla explosiva, ja es va poder veure al trimestre primaveral del 2009.



Per a l'ocasió compten també amb Enric Casasses, amb un nou poemari editat -Sense Pistola-, vell company d'Horta en innumerables recitals, i cantador professional de la canya.

miércoles, 8 de junio de 2011

Arxiu: Mil Rameras a l'Heliogàbal (3/3/2010)



Concert vermut dels Mil Pesetas el dia de Diumenge de Rams del 2010.

Hara Kraan - calimba i xilòfon
Atrofe - baix i trumpeta
Pancho Luna - bateria i veu
Panotxa - guitarra i generador de raggas
Jordi Gaya - Kaos PAD i maquinetes

Per a l'ocasió vam convidar a en Panotxa per fer de guitarrista. La primera idea era també convidar als CtrlC per fer sorolls electrònics i bases, però finalment només va venir en Jordi Gaya -amb un braç trencat.


En Gaya dels CtrlC

Els temes:
-Se avecina the Hell
-Verrrmut!
-Red Pontiac Fantasy
-Gaya's punyetes
-Under Heavy Manners (Robert Fripp)

I aquí teniu l'audio:

Noti's que un gemec és el que marca l'entrada del concert. És cosa de la Rita Luna. Aquí la podeu veure agafada al falus d'un monstre mironià:



martes, 7 de junio de 2011

Arxiu:Kaos tècnic (27/11/2009)

La tardor del 2009 es va viure l'última edició del festival Hipersons. Certa miopia institucional, cert forat de més al cinturó pressupostari i cert cabreig dels de Nativa, va desenvocar en un Hipersons amb cert aire reivindicatiu. Es volia protestar contra unes retallades que impossibilitaven la continuitat del festival i reivindicar alhora la feina de resistència cultural que els de Nativa-Indigestió porten anys practicant, rera unes barricades fetes de xerrades sobre la gestió cultural, reflexions sobre el paper social de l'art, sobre la postureta que ha d'adoptar l'artista enfront el cos social i uns fantàstics esmorzars especulatius a la Nena.
Per a l'ocasió van contactar amb Usted es un Colectivo perquè ens en pesquéssim alguna... i així vam arribar a la molt qüestionable opció d'organitzar un pseudo-combat de boxa amb un pseudo-concert d'acompanyament. Tot plegat un espectacle de conya amb el que vam riure moltíssim.
Els lluitadors pallassos van ser en Moi i l'Oriol dels Mortimers, en Sebastià Jovani feia d'àrbitre-rapsoda, l'Iris Foresta de tia bona anunciant els assalts, i la música corria a càrrec dels CtrlC (Diego i Gaya a les maquinetes) i els Mil Cachetes (Atrofe al baix, Pau Badia al clarinet, Hara Kraan als teclats, Oriol Luna a la bateria , Guille Caballero també als teclats i Ivan Telefunkez a la guitarreta elèctrica).
Com que no tenim imatges de la vetllada, podeu escoltar l'audio mentre us mireu aquest bonic combat de boxa de l'any 36 (no oblideu de treure-li el so):



I aquí el desternillant text de presentació de Jovani:


'Senyores i senyors, dames i pelambreres... Benvinguts a aquesta vetllada singular, el zènit del materialisme dialèctic, la consumació del criticisme, el baliga-balaga de la política de trinxeres i trinxeraires. La transhumància dels valors...
Algú va dir alguna vegada que era el moment de deixar d’interpretar la realitat i procedir a canviar-la. Nosaltres ho hem intentat, però no duiem el tiquet al damunt i no ens han volgut fer ni cas. Així que, bregant amb aquest context saldós que ens van encolomar en una oferta agressiva i metòdica, ens hem proposat desplegar l’única alternativa possible: estomacar-lo a cor que vols. Kolpez kolpez, vers a vers, porta a porta. Fer-lo xixines, deixar-lo pel desguaç, etzibar-li els ets i uts corresponents emprant a tal efecte el mateix nivell de rigor poca-solta amb què aquesta realitat ens ha venut que pixava quan en realitat ens plovien al damunt. En breu podran assistir a la representació -bastarda com pertoca a tota obra de deshauciats- de l’eterna lluita. La lluita pel poder de la solfa, per saber qui porta la veu cantant, per marcar el compàs i saber qui carrega finalment les tintes i les bateries. Assistiran, penyores i senyors, a una vetllada múltiple, protagonitzada per ganxos d’extrema esquerra que no en dónen una a dretes, pesos ploma duts pel vent, campions del pes welter skelter, icones minimosca i figures invictes de la lleugeresa estructuralista.
Volem combats nets i justos, i per aconseguir-ho no dubtarem a emprar les tècniques més barrueres. Volem ser clars, i per tant no ens estarem de fer la xacolata espessa. Volem que triomfi la justícia, encara que sigui malmetent la legalitat vigent. Són permeses les apostes, sempre i quan els pujadors garanteixin no tenir ni ideia de qui pugui guanyar. I, per descomptat, els permetem a tots vostès que pensin en d’altres coses mentre tot això succeeix. Nosaltres ja ens encarregarem de retornar-los al món dels menuts i la carn picada esquitxant-los de realitat atonyinada en ideològic escabeig. Grimparem damunt la cresta del caos, surfejarem amb els punys degudament enguantats damunt l’angle agut de la desferra.
Que pugin, doncs, els contendents animatrònics:
-De les brumes existencials de la Selva Negra, el tigre de Tübinga: Roger Atrofe Von Bastart!
-Amb un balanç de cap derrota després de cap combat, l’Stucka de Tarraco: Ivan Martínez!
-Sense que ningú se li hagi pogut pujar encara a les barbes... la fera de les mines, Guillermo “Chacal” Caballero!
-Ningú finta com ell mentre bufa i fa ampolles: el príncep del Cascall, Pau Badia!
-Capaç de matuxcar menhirs amb la mirada, la druïda dels rings, Willemina O’Hara Kraan!
-El seu catàleg d’uppercuts i retrucs és proverbial: el búfal de ses Illes, Oriol Luna!
I al centre del ring, els dos púgils de la nit, dos estils, dues màquines de matar el temps, dos ideòlegs sense temps per perdre ni res a guanyar:
Amb un pes relatiu a la seva massa muscular, l’aspirant... Moshe Mortimer!
Amb una massa muscular sense cap relació amb el seu pes... Curly Capote Mortimer!'

Algines fotos de l'eventu:




OME acústica





Aquest diumenge dia 12 actua a l'Heliogàbal el col·lectiu d'improvisació OME. Tal com ells mateixos expliquen:

'Buenas noches!!
OME Acustic es un proyecto de la Asociación Cultural OME...
Participan:
Alfonso Muñoz, Ignacio Lois, Boris Porter, Rubén Botas, Andrés Noarde,
Eli Gras, Io Casino y Juan Crek.
También desde Olot participa con su soporte y sus dibujos el pintor Joan Claparols.

OME Acustic se basa en la improvisación conducida mediante señales y signos, pero
la particularidad de OME Acustic es que sus improvisaciones se realizan con objetos
de todo tipo, instrumentos y voces, pero sin electrificar, sin pilas, sin electrónica y se
presentan al público sin microfonía y utilizando el espacio donde se presentan como
otro elemento aglutinador de las improvisaciones. Los instrumentos y objetos se utilizan
según los métodos musicales, pero también se pueden rascar y golpear, al
igual que las voces, que pueden ser armoniosas, dodecafónicas, guturales, susurrantes
o emisoras de sonidos variados.

La Asociación Cultural OME se presenta por primera vez con este proyecto. Las
personas que trabajan desde esta asociación son Meralis Castrillo, Francesca Spera y
Juan Crek.'


I això és amb el que ens podem trobar (si us passegeu pel Youtube en trobareu molts més):



Deriva psicotrònica desendollada ('a lo talibán' com ens ha dit en Crek). En el grup hi ha gent de projectes tan dispars com la BIB, Motor Combo, Misaluba, Macromassa, Dedo,Olas de Cresta Blanca, Alfonsina y el Mal...