Músiques Disperses, febrer 2011

Continua el cicle Músiques Disperses a l'Heliogàbal. Aquest mes de febrer:

El diumenge 6, els col·lectius Day of the droids i Distortled box presenten un multiespectacle sobre la música 8 bits feta a partir de consoles i altres perversions electròniques. El xou inclourà una xerrada sobre els ets i uts del moviment 8 bits i el circuit bending, una instal·lació visual a càrrec de RALP i dues actuacions musicals: un concert de PAUK, i una jam session amb el personal dels col·lectius.

El diumenge 13, la Piccola Orchestra Gagarin, un trio format per Paolo Angeli, Oriol Roca i Sasha Agranov es presenten amb la cantant Stephanie Pan. Angeli a la guitarra sarda -degudament tunejada fins a convertir-se en una espècie de màquina del dimoni-, i Roca a la bateria ja havien coincidit com a duet en altres edicions de Músiques Disperses; s'uneixen ara a Agranov (del duet Selva de Mar) al violoncel, per a crear aquesta banda sonora a mig camí del mediterranisme i l'espai sideral. Per a l'ocasió acompanyaran, o seran acompanyats, per Stephanie Pan, cantant provinent del món de la improvisació, la performance i el teatre.
Aquí una actuació del trio a la sala Robadors 23:



El diumenge 20 es reuneixen 10 saxofonistes (¡¡10 saxofonistas 10!!): Agustí Martínez, Albert Cirera, Tom Chant, El Pricto, Ferran Besalduch, Pep Pascual, Liba Villavecchia, Lluís Vallès, Xavier Díaz Herrera i Alfonso Muñoz per a sorprendre'ns amb combinacions atzaroses de solos, duets, trios, quartets...i així fins a la fanfarria general de 10 botzines a l'hora. Sin Anestesia és el nom d'aquesta trobada impulsada per Jack Torrance, que des de el mes de setembre s'ha dedicat a penjar en el seu bloc Overlook Hotel breus càpsules (la sèrie MISP -Most Infamous Saxophone Players-) en les que diversos saxofonistes de la ciutat es retrataven amb el seu instrument. És una tria personal que acull músics de diferents generacions (des dels més veterans Villavecchia, Pascual o Martínez, fins als més jovenets Muñoz i Díaz Herrera), i de diferents formacions en actiu en el panorama barceloní (Filthy Habits, Freenetics, IED'08, Duot, The Man with a Hyena, Traum Trio, Bel Canto Orchestra...). Passejeu-vos per l'Hotel i en sabreu molt més.
Aquí un fragment del concert de IED'08 (on hi militen Alfonso Muñoz, Tom Chant i Albert Cirera) el passat Festigàbal:



I una altra amb Agustí Martínez en una de les nostres nits dedicada a J.M. Fonollosa:



El dissabte 26 torna Truna. El mes passat va venir a presentar la seva nova màquina tot musicant King Kong i preparant un cocktail a base de tequila. Aquest dia tocarà amb el duet Antorcha Amable , en companyia de Begoña Tena:



I el darrer diumenge del mes, Araki, és a dir, Joan Saura al sampler i Anna Subirana a les veus, tornen a l'Heliogàbal tres anys després a presentar nou material.

Arxiu: Paisatge després de la Bataille (5/5/2007)

Paisatge després de la Bataille, va ser una lliure recreació de conceptes i imatges de l'obra de Georges Bataille.
Lamprea Martínez i Roger Atrofe van realitzar el vídeo La mosca, el ojo, el huevo y la madre que los mordió, basant-se en la novel·la Histoire de l'œil. Atrofe llegia el primer capítol de l'obra...

'Fui educado solo y, hasta donde recuerdo, siempre me apasionaron las cosas sexuales. Cerca de dieciséis años tenía yo cuando conocí a una joven de mi edad, Simone, en la playa de X...'
...mentre amb un enginyós sistema de politja li anava sortint, com per art de màgia, un bistec de la brageta. Tot seguit, el vídeo :



Martínez i Atrofe jugaven amb l'estètica dels experiments cinematogràfics dadà i surrealistes dels anys 20 i 30 (Hans Richter, Buñuel i Dalí, Duchamp, Léger, ,Man Ray, Maya Deren...), transformant en imatge propostes del credo surrealista com el pensament analògic i la lliure associació d'idees. La mosca, el ojo, el huevo y la madre que los mordió potineja amb les imatges de l'objecte rodó i les associacions que se'n deriven -l'ou, l'ull, els forats d'entrada i de sortida, el pany d'una porta...-, alhora que s'amaneix amb la cosa visceral, el líquids corporals, l'escriptura i altres violències que suren per l'obra de Bataille. (Per cert, el curt ha estat sel·leccionat per el Sarajevo Winter Festival d'aquest any. Marxem aquest divendres més contents que un gínjol.)
Després del passi del curt i amb la lectura del darrer capítol de la novel·la, es projectaven la sèrie de sugerents dibuixos que Hans Bellmer va realitzar per a il·lustrar-la.

'...desaparecimos así para siempre de Andalucía, país amarillo de tierra y de cielo, orinal infinito inundado de luz, donde cada día violaba yo, cual nuevo personaje, a una nueva Simone, y sobre todo, hacia mediodía, en el suelo, al sol, ante los ojos rojos de Sir Edmond.
Al cuarto día, el inglés compró un yate en Gibraltar.'


Tomás Nochteff i Carmen Burguess, o el que és el mateix, Mueran Humanos, duet de rock obscur i malaltís van participar per separat a la vetllada. Per una banda Nochteff va interpretar, creiem recordar, la peça Leones en China, que es pot sentir en el seu myspace. Per altra banda Carmen Burguess i Victor Nubla, cadascú amb un minisintetitzador fet a partir d'unes caixetes de cigars, van interpretar Duelo de cajitas: Victor Nubla y Carmen Burguess se odian más que nadie. Esperem en breu poder recuperar aquest audio i penjar-lo. Les dues intervencions van ajudar a crear certa atmosfera desagradable, agobiant i fins a cert punt, diguem-ne que eròtica.

Sebastià Jovani va preparar una conferència-power point al voltant de l'economia de la transgressió: Master e-sade en economia de la transgressió. La despesa improductiva i a la fi tot és fungible. Aquí teniu l'audio i algunes imatges per il·lustrar-lo:
















La croqueta: 'L'excedent és, doncs, el darrer estadi del consum entès
com una de les belles arts.'





'...la singularitat engol·lida dins del Leviathan de la multiplicitat copul·lativa, homo homini coitus , èxtasi, uf, uf, uf, les queixalades confoses amb els petons i les llepolies, i després d’uns instants de fals repòs, sans en torne-m’hi. Forçant la màquina. Erotisme el·levat a n. '


'El conjunt forma l’esquema bàsic que ens permet abandonar els conceptes de l’economia de l’abundància (i fins i tot de la subsistència) per abraçar còmoda i extasiadament l’economia de l’excés. '

Finalment Juan Nicho va fer una sel·lecció d'alguns poemes de Bataille. Aquest va ser un d'ells:

Tengo frío...

Tengo frío en el corazón y tiemblo
desde las profundidades del dolor te llamo
con un grito inhumano
como si pariera.

Tu me ahogas como la muerte
lo sé desgraciadamente
sólo te encuentro agonizando
eres bella como la muerte.

Eres el horror...

Eres el horror de la noche
te amo como se agoniza
eres débil como la muerte.

Te amo como se delira
sabes que mi cabeza muere
eres la inmensidad, el miedo.

Eres bella como matar es bello
con el corazón desmesurado me ahogo
tu vientre está desnudo como la noche.

Todas las palabras me ahogan.

Arxiu: Riffifí (16/08/2010)

Aquestes pasades festes de Gràcia, Usted es un Colectivo es va prendre un descans en les seves gresques patafísiques d'envelat (veure les entrades CCCP i X.X.X més enrera), però va col.laborar gustós amb el Festigàbal, i la Plaça Rovira per a organitzar una vella idea de Pascal Comelade que ja feia temps volia portar a la pràctica. Després d'organitzar amb Gràcia Territori Sonor The Gracia all-star Fonetik Orquestra l'estiu del 2008, que va consistir en tocar durant tres hores el tema Sex Machine de James Brown, Comelade volia tornar a fer un concert maratoniano-plasta, aquest cop a partir d'un concepte central del rock, el rif. És a dir, sobre la frase repetitiva que defineix un tema de rock. Comelade va establir la llista de temes i nosaltres els membres de la mega banda, articulada a partir de l'instrument per excel·lència del rock'n'roll, la guitarra elèctrica. A més de bateria, baix, acordions, vents i teclats el grup constava de vuit guitarristes. Membres de la Bel Canto de Comelade, de Mil Pesetas, Cabo San Roque, Els Surfing Sirles, Les Anciens i altres habituals.
Per acabar-ho d'arrodonir, el destí va voler que la data del concert coincidís amb la diada de sant Roc, patró dels apestats, dels gossos abandonats i del compàs del dos per quatre.
Aquí podeu sentir el concert que es va fer aquell migdia.

El dia 2 de novembre, i en motiu de la retrospectiva sobre Mariscal que va organitzar la Pedrera, vam repetir la mateixa fórmula. Aquí un video de l'actuació:

Arxiu: Nit Erik Satie (16/12/2006)

'Me llamo Erik Satie, como todo el mundo.'

La vetllada va consistir en la lectura de textos de Satie (poemes, notes biogràfiques, apunts sobre les seves obres musicals, fragments de les seves obres tetrals...) i l'execució en directe d'algunes de les seves peces.
Per als textos ens vam valer de dues edicions que recullen gran part de la seva obra literària:

Cuadernos de un mamífero, ed. Acantilado, Barcelona 2006
i
Memorias de un amnésico y otros escritos, ed. Ardora, Madrid 1998

Els encarregats de les lectures van ser Holoturia (Lamprea Martínez), Edrioftalmo (Sebastià Jovani) i Podoftalmo (Roger Atrofe), o el que és el mateix, els Embrions Assecats:

De Holoturia
'Sale de mañana.
Llueve.
El sol está entre las nubes.
Suave ronroneo. !Un peñasco precioso!
Qué buena vida.
Regresa de noche.
Llueve.
Ya no hace sol.
!Y ojalá no salga nunca más!
Suave ronroneo burlón.
Pues sí que era un peñasco precioso. Y muy viscoso.
No me haga reír, brizna de musgo:
me hace cosquillas.
No tengo tabaco. Menos mal que no fumo.'

Els primers a interpretar van ser Jorge Porter i Nacho Lois. Pièces froides:


Seguidament, el duet Tàndem va tocar les peces Gnosienne núm.3 i Gymnopédie núm.1:




Els membres de Mushka, per a l'ocasió Miniatures Satie, es van encarregar de Petit prélude à la journée:


I els Mil Pesetas, per a l'ocasió Mil en forma de pera, van triar un fragment de Trois mouvements en forme de poire, acompanyada pels textos de Sports et divertissements:


Evidentment es van saltar l'advertència del mateix Satie:

'A cualquiera:
Prohíbo leer en voz alta el texto durante el transcurso de la ejecución musical. Todo incumplimiento de esta observación levantará mi justa indignación contra el petulante.
No se conceden privilegios.'


També hi van tocar J. Irizar i Don Pimpón sin Tuttifrutti, però malauradament no es van poder enregistrar.
La vetllada també va incloure un a mini conferència intitulada 'Duchamp-Satie: Tararí que te vi', de Sebastià Jovani, feta a la manera d'una pel·lícula muda amb els seus rètols. Malauradament tampoc no en va quedar cap enregistrament.
Ara sí que ja podeu llegir el text.
Finalment, després de les lectures i actuacions, es va continuar amb una sessió de música de mobiliari:

'La Música de mobiliario es básicamente industrial.
La costumbre, el uso, es hacer música en ocasiones en que no tiene nada que hacer... Queremos establecer una música que satisfaga las 'necesidades útiles'. El arte no entra en estas necesidades.
La Música de mobiliario crea una vibración; no tiene otro objeto; desempeña el mismo papel que la luz, el calor y el confort en todas sus formas...
Exijan Música de mobiliario.
Ni reuniones, ni asambleas, etc., sin Música de mobiliario...
No se case sin Música de mobiliario.
No entre en una casa en la que no haya Música de mobiliario.
Quien no ha oído Música de mobiliario desconoce la felicidad.
No se duerma sin escuchar un fragmento de Música de mobiliario o dormirá usted mal.'
Carta a Jean Cocteau, 1920.
A tall d'exemple, Music for airports, de Brian Eno:

La vetllada va tenir una segona part dos dies després al desaparegut local Albricias, on es van projectar Entr'acte, de René Clair, on van participar com a actors Francis Picabia i Erik Satie -que també en va fer la música original-, altres experiments filmogràfics de l'avantguarda francesa, Les ballets méchaniques, de Léger, Man-Ray i Chaplin, en una versió musicada per Victor Nubla, i una reconstrucció del Ballet Triàdic, d'Oscar Schlemmer.

Primera part d'Entr'acte







Dues recontruccions del Ballet Triàdic d'Schlemmer. Els dos darrers fragments corresponen a la versió que nosaltres vam projectar, i que esperem poder penjar sencera en breu.