jueves, 30 de diciembre de 2010

Músiques Disperses, gener 2011



Aquest mes de gener Usted es un Colectivo comença el cicle Músiques Disperses a l'Heliogàbal.

El primer diumenge 2 de gener, baixen de les muntanyes del Montseny els bosquerols de la Orquestra de Sant Celoni, una banda de ball amb resonàncies gitanes, western, surferes, música tradicional, d'orquestra de poble de tota la vida i energia desacomplexadament rockera. Violí, trompeta, acordió, clarinet, percussions, guitarres...provinents de les cendres de Musicca i demés escena de Sant Celoni.

El dia de reis actua Gordon Webster i la seva orquestra, que durant aquestes festes estàn girant per Barcelona i voltants. Webster és un dels referents actuals de l'escena de swing, indie hop i demés ballaruques agitades de saló, a més de revitalitzar el blues i el jazz d'arrel més tradicional. Per a encabir-se a l'escenari de l'Heliogàbal proposaràn un format especial, petitet però igualment agitat.

El segon diumenge de gener Truna, luthier patafísic amb una llarga carrera al voltant de les músiques impossibles (Carmina Burana, Fitzcarraldo, Antorcha Amable, King Kong...) ,ve a musicar les imatges en super 8 de la pel·lícula King Kong.
Aquí una actuació amb Antorcha Amable:



El dissabte 15, El Gos Binari presenta el seu nou disc. L'acompanyaràn els Suma. Dues propostes pop de baix voltatge i alta volada.

El diumenge 16, Io Casino i l'artista plàstic Evru (antigament Zush) s'uneixen sota el nom d'Eivrou. Tan un com l'altre han saltat alegrement per diferents disciplines artístiques i ja s'havien trobat a l'escenari fa més de cinc anys. Evru recupera el seu mini-MOOG (gairebé una peça de museu), i Casino el seu baix i els seus aparells per a modificar-se la veu a temps real.

Diumenge 23, Chupaconcha, un dúo de bateria (Giorgio Fausto Menossi) i trompeta modificada (Giuliani Gius Cobelli). Un potipoti sonor que va a tota pastilla.



I l'últim diumenge de gener, SPA, la proposta dub del trompetista de la IED'o8 i Bradien, Pope.

viernes, 17 de diciembre de 2010

Nit Ovidi Montllor


Dibuix de l'Eusebi

El proper diumenge 19, a les 22h a l'Heliogàbal...

La Banda de Doris, Mil Pesetas, Víctor Bonet Arbolí, Montse Basté, Recitals a Domicili, Surfin Sirles, Lucas Quejido, Nacho Lois, Pau Badia, Andreu Subirats i Diego Burián, Joana Brabo i Sebastià Jovani...

cantaràn i recitaràn a l'Ovidi... VA COM VA, COM VOLEM!!

sábado, 11 de diciembre de 2010

Arxiu: En do, de Terry Riley (1/12/2007)






L'estiu del 2007, en Jordi Oliveres i la Cristina Tascón, responsables del col·lectiu Indigestió, ens van proposar de preparar alguna cosa per al festival Hipersons que aleshores celebraven cada tardor. En alguna ocasió havíem parlat amb ells de muntar una interpretació de la peça 'In C' de Terry Riley, i aquesta va ser la oportunitat de fer-ho. Així que amb el suport d'Hipersons ens vam disposar a organitzar-ho.
'In C' és una peça fundacional del minimalisme americà. Terry Riley la va estrenar al Tape Music Center de San Francisco el 1964. La peça juga amb el concepte de repetició i de bucle i alhora amb les idees de llibertat de l'intèrpret i absència de la figura de director. La partitura consta de 53 motius o mòduls que s'executen al ritme constant d'un do marcat amb un xilòfon o les tecles més agudes d'un piano. La velocitat de les corxeres es determina amb el grup en qüestió. Els intèrprets executen aquests mòduls en l'ordre original, però són lliures d'entrar i sortir quan ho considerin oportú, de manera que l'execució esdevé un animal viu que evoluciona al ritme que imposa l'ensemble com a suma d'individualitats, essent cada interpretació única.

Els 53 mòduls de la partitura. Aquí podeu descarragar-vos-la,
junt amb les instruccions i altres consideracions.

Ens vam ajuntar gent de diferents grups: Hara Kraan, Eduard Mont, Roger Fortea i Oriol Luna (Mil Pesetas), Roger Aixut i Laia Torrents (Cabo San Roque), Olga Àbalos, Xavier Tort i J. Irizar (aleshores tots tres membres de Giulia i los Tallarini), Lucas Quejido i Miquel Àngel Marín (Misaluba), Ramon Faura i Elvira Jiménez (Le Petit Ramon), Iván Martínez (Don Simón y Telefunken), Gerard Gil (Pupille), Pau Badia (La Lidia), David Sitges (Tarannà), Guillermo Martorell (Mr. Hubba), Jorge C. Porter (Pidgins). Tots nosaltres coneguts, alguns dels quals havíem compartit algun que altre projecte. El samplerista Joan Saura finalment no va poder participar per motius de salut.

Després de varies trobades i un parell d'assajos (la documentalista Eva Vila va seguir aquest procés i el va fer servir per a la seva pel·lícula B-side, la cara oculta de la música a Barcelona), el concert es va cel·lebrar l'u de desembre a la sala Apolo 2.
Aquí podeu sentir i descarregar-vos l'actuació: http://www.archive.org/details/EnDoDeTerryRiley

Es van repartir xilofonets entre el públic perquè s'afegís al final de la peça i es confongués com a una part de l'ensemble més. El resultat va ser espectacular: la peça va anar fluïnt amb els seus alts i baixos fins a l'apoteosi final... poques vegades hem pogut veure tant músics com el públic amb un somriure tan d'orella a orella. Emocionant de debò.
Aquí un moment de l'actuació:




domingo, 5 de diciembre de 2010

Poesia desembre 2010





Aquest diumenge s'inicia el darrer mes d'aquest 12è trimestre de poesia.

Poc en sabem de Xavier Morte. Només que ja fa temps que ens porta proposant recitals sobre diversos autors (especialment un d'en Bukovski, que esperem poder recuperar) . Finalment ens vam posar en contacte amb ell i va decidir dedicar una nit a la poesia de Miguel Hernández, aprofitant el centenari del seu naixement. Avui dia 5, per 3€, i acompanyat a la guitarra espanyola per Javier Pérez.

Del diumenge 12, tampoc en sabem gran cosa. Poesía sorda és un espectacle que ve d'Andalusia. Jaime el Gamba és un personatge que ha aparegut diverses vegades per l'Heliogàbal aprofitant de venir quan té vacances. Finalment, i després d'intentar quadrar les seves vingudes des del sud amb els nostres trimestres, hem aconseguit aquesta cita, dificilment repetible.



El dia següent, dilluns 13, torna a visitar-nos el poeta nord americà Robert Francisco i el seu espectacle American Rager, poesia crua i repleta de fucks i suck my dick. Com l'any passat, vindrà acompanyat per Arnau Sala i Mark Cunningham (Bèstia Ferida, aquest cop sense Adrián de Alfonso). El nostre amic Torrance va fer en el seu moment una entrada en el seu bloc, on podeu llegir algun dels poemes de Francisco i un video de l'actuació del 6 de desembre del 2009.

El diumenge 19 Usted es un Colectivo organitza una nit al voltant d'Ovidi Montllor, personatge estimadíssim per tots nosaltres. Ens encanta la seva forma de cantar, de dir els seus poemes i d'altra gent, d'actuar...i sobretot la seva forma d'estar. Més enllà dels apropiacionismes que els moviments juvenils d'esquerra nacionalista han fet de la seva figura, la vetllada vol recordar la dimensió poètica d'aquest llibertari que va cantar a la vida des de 'la nit febril de la caverna'. Ens reunirem uns quants per a recitar i cantar part del seu repertori. De moment han confirmat la seva participació els Mil Pesetas, els Surfing Sirles, Lucas Quejido, Sebastià Jovani, Pascal Comelade, Andreu Subirats, Víctor Bonet Arbolí, Pere Sousa, Montse Basté, Pau Badia, Joana Brabo, Eduard Carmona i La Banda de Doris.


Si regireu per Youtube trobareu un munt d'actuacions de l'Ovidi. El documental 'Te'n recordes Ovidi?' recull entrevistes i actuacions de diverses etapes de la seva carrera. Per anar fent boca.



Aquí la primera part

I el dia de Sant Esteve, Meritxell i Roger Cucurella 'germans no de sang, però sí de so', o el que és el mateix, El dígraf del desitx, presenten Buits nous. Regireu per la seva web i veureu que Meritxell Cucurella és una poeta amb obra publicada que toca també els terrenys de la performance, el teatre i la traducció. L'últim cop que la vam sentir a l'Heliogàbal va ser l'any 2005 en una nit dedicada a J.V. Foix.
Música i poesia per a fer-nos baixar el canelons.

sóc poeta
no poetessa
sóc dona d'acció: escric, dic, em dic
amo el silenci: callo


I així despedirem aquest trimestre de tardor. Tornarem per primavera.

martes, 26 de octubre de 2010

Arxiu: BROU! (22/12/2007)


Un clàssic de los Xey: 'Menudo Menú'


Aquella freda nit d'hivern vam poder pendre un bon brou (el de la foto) preparat per en Quim, i les croquetes ('la resurrecció de la gallina' segons Josep Pla) que en van sortir, preparades per la Montse. Entre mos i mos es van llegir textos de Lewis Carroll, Álvaro Cunqueiro, Leonardo da Vinci, Edward Lear, Josep Pla, i part d'un poemari dedicat a les virtuts del cagar...:



També es va llegir alguna de les receptes del llibre 'La cocina caníbal', de Roland Topor:



'MAMÁ A LAS ROSAS BLANCAS: Bese a su mamá en las dos mejillas y luego córtela en dos; échela en agua hirviendo; quítele la cabeza que sonríe bondadosamente -podría estropearle el apetito-, la columna vertebral y todos los huesos que pueda. Prepare unas patatas cocidas y cortadas en rodajas que pondrá en una ensaladera. Mézclelas con pequeños cachitos de su mamá, y aliñelo todo con aceite de oliva en el momento de servir. No se olvide de poner unas rosas blancas debajo del plato: protegerán el mantel y además, a su mamá le gustaban tanto...'

Aquest és un tema de Flatus Vocis Trio (Llorenç Barber, Bartolomé Ferrando i Fátima Miranda) del seu únic disc Grosso Modo (1986). Tabula Plena era massa llarg per posar-lo aquella nit, però ara el podeu disfrutar tot sencer:



Podeu trobar altres temes musicals relacionats amb el menjar, en aquest fantàstic programa d' Ars sonora, 'Las cosas de comer'. Entre d'altres, un fragment del tema de Flatus Vocis Trio, un tema d'Eduardo Polonio sobre els textos culinaris de Leonardo da Vinci o The well tempered kitchen, d'Alien Productions:

Poesia novembre 2010

Continua el trimestre de tardor de poesia d'Usted es un Colectivo a l'Heliogàbal.

Mariona Segarra és una històrica de l'experimèntació vocal. Provinent del camp de l'electroacústica, la música clàssica, la música a cappella i la poesia sonora, Segarra concep la gargamella com una eina expressiva a mig camí de la poètica i la lírica.

Jordi Nopca, periodista de professió, poeta i novel·lista per vocació, ens vol presentar les seves traduccions i adaptacions musicals d'un outsider del món del pop, Daniel Johnston. En companyia dels músics Albert Girons i Dimas Rodríguez.

Meritxell Sales és poeta, traductora i professora d'institut, i no és el primer cop que actua a l'Heliogàbal ni li cauen els anells per anar a recitar a la presó. Apassionada per la poesia i la música us oferirà un recital inoblidable acompanyada per guitarra i teclats (PUNK'S NOT DEAD!!!, encara que sembli mentida). Amb Guillem Lana (teclat) i Merlin Sales-Tomàs Sales (guitarra).

Els camps del cinabri és un col·lectiu de veterans activistes de la música rocambolesca i la poesia sortida de mare. Francesc Melis, Jaume Martín (dels antitot La propiedad es un robo), Àngel Farrés, Joan Vinuesa, Montserrat Marfany i Lina Giralt prometen un bon rebombori.


miércoles, 6 de octubre de 2010

Arxiu: Mail és tard: l'art de rebre postals

'Mail és tard, de l'art de rebre postals.

Mail és tard
proposa per aquest viatge una vetllada musical i poètica, bromosa i bromista, pública i privada, real i imaginària. Una vetllada fronterera a partir d'adreces postals, imatges lleugerament descolorides i missatges descontextualitzats.

Mail Start és una tramesa postal amb destí incert, confeccionat amb retalls de vivències alienes, records desenfocats, lirisme involuntari. Correu quàntic.'







L'estiu del 2006 el Cabaret Hofmann va convidar a Usted es un Colectivo i a la seva orquestrina, els Mil Pesetas, a preparar un espectacle per al cicle de veu i músiques que estava portant a terme al bar Elèctric. Amb el poeta Sebastià Jovani vam idear el xou Mail és tard: l'art de rebre postals, que donava voltes histèriques sobre l'objecte de la postal. Ens vam fer amb un munt de postals antigues i Jovani va confeccionar un collage esperpèntic afegint-hi textos de collita pròpia.

Aquest és el text de presentació de l'espectacle:


'Els diré que me l’he trobada allà, al redòs del rebedor, com si encara tingués un peu fora i l’altre dins. Allà, abandonada a la seva sort, la postal encara trobava esma per exhibir impúdicament els seus vèrtexs i la seva insinuació de paisatge. Tan ella, tan postal·lística, ella. M’han fet falta unes quantes giragonces i aproximacions en forma de pera fins a prendre-la pels extrems, obviant qualsevol pregunta inoportuna al respecte. I en aquell moment, convertida en un abisme de dimensions variables, m’ha retornat la mirada que mai no li he dedicat.

Podria haver optat per deixar-la a seva sort, o pitjor encara, a la sort de les deixalles, entre prospectes de fungicides, pel·les de taronja i restes de ceba crua. Però, enlloc d’això, me l’he endut cap a l’habitació, li he posat llençols nets i li he pregat, molt subtilment, que em fes cinc cèntims.

I me’ls ha fet.

Tots cinc.

Un rera l’altre.'


Sebastian H. Postman arriba amb es correu / Roger Estafeta disfressat de carta .




Moment de la descoberta de la postal (De rebrum postalae)


En Postman llençant missives:

Apreciado dr Calafell: le deseamos un feliz santo

en nombre de todos nosotros:

Querido amigo Mario,

Benvolguda Elvira,

Querida María Rosa,

Dear Nuria,

el Sant Pare,

Querido primazo,

Estimats tiets:

Estimats padrins,

Estimats tots.

Apreciado dr Calafell:

Com disfrutaríeu, vos que teniu l’esperit tan fí,

de pensar que, d’aquí a pocs passos,

hi ha els ossos de l’immortal poeta...

Un Simca Gran lujo, blanco, con tapicería roja,

Busy I guess...

Y eso que me paso los días sin hacer nada...









Miquel Bústia i Oriol Mata-segell després del xou a l'Elèctric amb Flowers

Primer cartell de Mail és tard

Aquell mateix estiu vam fer un Mail és tard a les festes del Poble Sec, al mercadillo Lost and Found i l'any següent a la convocatòria Art Jove de Projectes Deslocalitzats (aquest cop amb J.Irizar a la bateria). Sense saber ben bé com, la gent del CaixaFòrum ens van portar a Tarragona i a Mallorca durant el 2007 i 2008.



















El darrer Mail és tard que hem fet es va programar al vuitè trimestre de poesia a l'Heliogàbal, el 30 de novembre del 2008. Aquí us podeu descarregar l'àudio del concert: http://www.archive.org/details/MailsTardDeLartDeRebrePostals

El pugrama de mà deia així:

MAIL ÉS TARD
de l'art de rebre postals

amb:
Sebastian H. Postman -textos i gorgoritos
Miquel Bústia -tecles, tampons i mocador
Roger Estafeta -baixos 2a
Hara Postdata -tecles i mecanografia dodecafònica
Oriol Remitent -percussions i defectes timbrats

Il rumori di la oficcina...Quo vadis?
(el cartero sólo llama una vez)

La verbena de la Paloma Mensajera
(peça polifònica per a gargamelles i embut)

Pròleg: de rebrum postalae
(polka cubana)

Llindar: salutacions a l'engròs
(nocturn amb alevosia)

Traumgeschichts: efemèrides d'ahir i de sempre
(rock'n'rollo patatero)

Arround del món: rastres d'un turisme accidental
(dis-minuet)

Cubisme spàmic: detritus postalae
(retrofang)

Arround del món d'aquí: destinacions fatals
(rap amb nata)

Caprice d'adieu: despedida en fals
(bolero-core)








lunes, 4 de octubre de 2010

9 Fresquíssimos d'Espanya: el disc



Quan Produccions Escopeta va estar preparant l'edició de l'antologia poètica Nueve Fresquíssimos d'Espanya, vam pensar que una forma d'aconseguir els diners suficients per a l'impressió del llibre seria establir un sistema de subscriptors que compressin el llibre abans de que aquest existís físicament. La cosa va tenir els seus seguidors, i vam aconseguir que unes 80 persones es convertissin en coproductores del tinglado. Per agrair la seva confiança, i un cop el llibre va estar imprès, sel's hi va fer arribar a casa junt amb tota una sèrie de productes, un lot fresquíssim que incloïa:
- L'antilogia poètica Nueve Fresquíssimos d'Espanya (Roger Atrofe, F.P. Domènech, Sebastià Jovani, Lucía Lijtmaer, Cesc Martínez, Eduard Mont de Palol, Juan Nicho, Lucas Quejido, Xavier Tort).
- Un exlibris proposat per Lucía Lijtmaer.
- La montaña enana, un muntatge de Lucía Cocopino amb els seus dibuixos i textos d'Atrofe.
- Una rampoina-trouvée.
-
La revista Suicidio Autónomo, editada per Juan Nicho.
- El número 53 de la publicació d'humor groller Azofaifa.
-
Un punt de llibre (tercera linea, pàg. 784, de la primera edició d' Anna Karenina).
- Un CD musical amb enregistraments d'alguns dels mateixos poetes frescos.
Una de les coses que ens va fer més il·lusió de prepara va ser precisament aquest CD. Com que la tirada va ser curta -les justes per als subscriptors i demés músics que havien col·laborat a la gravació-, hem volgut penjar-lo per a que qui vulgui se'l pugui baixar i escoltar. L'arxiu inclou la portada i els crèdits dels participants. Aquest és l'enllaç:

http://www.archive.org/details/NueveFresqussimosDespanya

Aquesta és la tirallonga de temes i músics:

1. DE NIT (Lucas Quejido) 2. EL IÈ-IÈ DE L'ALQUIMISTA (Surfing Sirles) 3. CAP DE SURO (Mil Pesetas) 4. EL PALACIO VOLANTE (Xavier Tort) 5. MANIFEST MALÈVOL o la seducció catalana de fumbol (Sebastià Jovani) 6. AND DOWN THE TABLE RUN (Lamprea Martínez i Roger Atrofe) 7. COURE (Trio Lio) 8. BRONWYN (Pere Sousa i Magda Guillén amb els Mil Pesetas) 9. DE REBRUM POSTALAE ( Sebastian H. Postman i els Mil Timbrados) 10. SELVA DEL MAR (Lucas Quejido, Roger Atrofe i Jorge Porter) 11. BAJO LA CLEPSIDRA (Sebastià Jovani i Aixònoéspànic)

jueves, 30 de septiembre de 2010

Poesia: trimestre tardor 2010





Com cada mes d'octubre, Usted es un Colectivo inicia la seva programació de poesia a l'Heliogàbal. Aquest cop però, la cosa es vesteix de gala. Fa quinze anys que el bar/associació cultural va obrir les seves portes. L'any 1995 un italià errant, Paolo, i Memi March, una tarragonina d'armas tomar, van confabular-se per a crear aquest espai al barri de Gràcia per a que servís, entre moltes altres coses, per a que poetes, músics i demés faràndula underground del barri pogués reunir-se i mostrar les seves mandangues. Han passat els anys, i tot i que el local ha canviat de mans diverses vegades, hi perdura d'alguna manera el mateix esperit i motivacions que van fer-li pujar les persianes ara fa quinze anys. Usted es un colectivo vam nèixer com a entitat programadora a Heliogàbal ara fa cinc anys, i la programació d'aquest mes vol reunir alguns dels poetes que des dels inicis han estat vinculats d'una o altra manera a la història del local.

El diumenge 3, actua Pau Riba. En Pau ha estat recitant i cantant a l'Heliogàbal des de fa una pila d'anys, i ens fa especial il·lusió que sigui ell qui doni el tret de sortida a aquest dotzé trimestre de poesia. A més d'haver col·laborat en moltes de les nits temàtiques organitzades per Usted es un Colectivo, ell va ser el primer poeta que vam programar l'abril del 2005.
Llebrícia i Tortugàlia és un dels poemes clàssics del seu repertori. Està inclòs al poemari Actors gramàtics -junt amb poemes de Jaume Sisa- editat per Matriu/Matràs, a hores d'ara bastant difícil de trobar. Així que el transcrivim aquí mateix:



qui camina i va distret
no pot veure on posa els peus
i ha d'avançar
fent lenta passa;
però també es fa sa saber
que molt llebre s'ha de ser
per saltar llamps
i no enrampar-se

qui camina amb el cap cot
bo i mirant on posa els peus
pot avançar
llençant la passa;
però també es fa sa saber
que tortuga s'ha de ser
per saltar el temps
i no enganyar-se

qui mira lluny pot caure a prop
qui mira a prop no cala lluny
més valdrà, per tant -dic jo-
no mirar enlloc
i anar veient què passa
a cada passa





El segon diumenge és per a Andreu Subirats, poeta ebrenc que també porta temps desfilant per l'Heliogàbal. Ha publicat un munt de llibres de poemes, i com a traductor acaba de treure Les Balades de François Villon a Alabatre. Últimament està actuant acompanyat pel guitarrista i trompetista Diego Burián, però per a l'ocasió es reajuntarà amb una altra formació també molt heliogabalina: L'Escolania Altruista amb Ramon Faura, Pau Badia, Elvis, Sergi Malagarriga i Xavi Tàsies. Del poemari L'Ull entorn:

La fulla del ganivet és finíssima
com el molí quan trenca l’airejada.
Hi ha tres conills d’ulls rojos i pell flonja,
és el cotó en pèl. Vius i astorats semblen
pressentir la pròxima mort, fixada
a l’atzar entre dotzenes d’aquests.
Sarpat a l’orella i cap per avall
només cal lliscar el tall damunt de l’horta
i el degoteig, roig cru sagnant, esclata
sobre la pedra. L’animal acluca
els ulls quasi impassible i, arrupit,
decanta el cap al temps que obre la boca
clamant un últim alè d’innocència
atàvica que el demora per sempre.

La tercera setmana d'octubre és pròpiament la setmana de l'aniversari. Entremig d'un munt de concerts, el dijous 14 ho cel·lebrem amb la tercera edició de Declamant'n'roll. És una convocatòria oberta a tothom qui vulgui llegir aquelles lletres de cançons (pop, rock, folk...música popular en general) que li facin gràcia. És especialment divertit sentir aquells temes que tots tenim al cap traduits a la nostra llengua i descobrir-ne així la seva dimensió lírica -i la capacitat de treure'n punta del qui la tradueix.
Aquest és un tros de l'actuació de fa dos anys. Sebastià Jovani, el Maño i Andrei Antonovsky llegeixen les seves versions de Faith no More, Leonard Cohen i AC/DC:





El diumenge 17 és el torn d'Enric Castanyes, avatar tardorenc de Mossèn Xemeneia, altrament conegut com a Enric Casasses. L'acompanyarà la Principal Polifònica de Vulgària, enèsima reencarnació de la Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade. Aquest cop amb la participació de Victor Nubla. Aquest és un fragment de la seva darrera actuació a l'Heliogàbal , el desembre del 2006:



El dia 24, Fem Fems, un projecte d'Stella Hagemann, Marc Valls, Julius Name, Enric Casasses, Agnès Prats i Àlex Miró sobre poemes de Sebastià Roure, un poeta que va fer molts colzes a la barra de l'Helio i hi va recitar incomptables vegades. Aquest mes també es poden veure alguns dels seus quadres a les parets del bar.


De dia en dia /poques passes faig / però cor i veu / hi vaig posant
// Oïdes d'antiga memòria / recordaran / el plàcid temps / on jo vivia, / abocat a la claror / d'un finestral / sempre obert // Sorolls de feixuc treball / acompanyen / les lentes hores, / en el cel claror d'estiu / dins la cambra / antics treballs / per recordar / el temps que va ser. // Ara, assegut en cadira / de fusta, / laboro la paraula / amb por d'aprenent.






I per tancar aquest mes d'aniversari, uns altres habituals de la programació. El diumenge 31 Accidents Polipoètics presenten El mundo está tan mal. Durant aquests anys han vingut un parell de vegades i Metlikovez ho ha fet en solitari. Aquest vídeo és un fragment de la conferència que hi van fer sobre Enrique Jardiel Poncela, el desembre del 2008:



Us hi esperem!!

lunes, 27 de septiembre de 2010

Arxiu: X.X.X. ( Xocolata, Xurros i Xerinola )






X.X.X. , la merendola d'Usted es un Colectivo per a les festes de Gràcia del 2009. El subtítol era: vols sucar el melindro?

Per a l'ocasió vam recuperar el cançoner 'Cançons per al poble' que alguns de nosaltres havíem estat cantant durant els vuit anys que durava l'EGB.
Els participants: Pep Pascual, Hara Kraan, Roger Atrofe, Marginalia, Patricia Tosquella, Rafa, Guille i Oriol Caballero, Martí Sales, Oriol Luna, Panotxa, Lucía Cocopino, Juan Crek, Lucas Quejido i Pau Riba com a nens i nenes; mossèn Jovani com a monitor de l'excursió; Meri, Quim i Iris com a repartidors de xocolata amb xurros i llet merengada.



Els nens d'excursió per la plaça Rovira. El nen a primer pla amb ulleres i barba blanca és Juan Crek, que va recitar un poema sobre els seus berenars i amors d'infantesa:





En Pau Riba va captar al vol la idea de l'espectacle, que consistia en potinejar els conceptes d'infància i pornografia amb el teló de fons del berenar. Aquí el poema Te sense pastes, seguit de la cançó Turronet:



Un dels temes del cançoner popular, Dalt del cotxe, interpretat pels Mil Mocosos, en aquella ocasió més olla de grills que mai:



La coral infantil canta Arri arri tatanet, mentre mossèn Jovani interpreta la coreografia de la cançó amb la monitora Iris:



Un altre tema popular, Bim Bom, aquest cop amb la intervenció dels poemes de Marginalia:



'...churros abducción..'


Qui vulgui es pot descarregar el xou sencer aquí:
http://www.archive.org/details/X.x.x.XocolataXurrosIXerinola

Inclou els recitats de Martí Sales, Patricia Tosquella i demés repertori de Mil Mocosos









domingo, 19 de septiembre de 2010

Arxiu: Nit Boris Vian (27/12/2008)





Collage de Roger Atrofe. En aquesta foto, Atrofe llegint la llista de cançons que sonen a la surprise-party de la novel.la Cènur i el plàncton.

...Chant of the Booster,
Garg Arises often down South,
Keep my wife until I come back to my old country home in the beautiful pines, down the Mississipi River that runs across the Screen with Ida Lupino,
Until my green rabbit eats his soup like a gentleman,
Toddli'n with some skeletons,
Give that bee in your trousers,
Holy Pooh Doodle Dum Dee Doo,
Cham, Jonah and Joe Louis playing Monopoly tonight,
Palookas in the Milk,
Baseball after midnight,
Mushrooms in my red nostrils...





Je Bois, és una de les cançons de Vian més tremendes. Aquesta és la versió original cantada per ell, i una versió al català que vam fer per a l'ocasió:



Jo bec

sistemàticamentper oblidar que ma dona té amiguetsJo becsistemàticamentper oblidar tots els meus merders
Jo becel que se'm posi a màno importa què, mentre passi dels vint grausJo becvi agre a galetés fastigos, però així em passa el temps
La vida és tan fastigosala vida és tan poca cosa, i aixíem pregunto tot sovintval la pena de viure així?val la pena de ser un cornut?aquestes són qüestionsque em pregunto i ningú no em respon, i...
Jo becsistemàticamentper oblidar el dia de demàJo becsistemàticamentper oblidar que ja no tinc vint anys
Jo becno em dedico a res mésla qüestió, és no saber qui sócJo becni tan sols m'ho passo béés per a no llençar-me als peus del tren...



En Marc Romera havia publicat una traducció al català del poemari de Vian Je voudrais pas crever (No voldria petar), però a hores d'ara és introbable. Amablement ens va enviar els textos i vam poder llegir algunes de les seves més que bones traduccions:

Vull una vida en forma d'aresta

Vull una vida en forma d'aresta
A sobre d'un plat blau
Vull una vida amb forma de cosa
Al fons d'un daixonses tot sol
Vull una vida amb forma de sorra entre les mans
Amb forma de pa verd o de càntir
O de sabatot estovat
Amb forma de balancejada
D'escura-xemeneies o lilàs
De terra curulla de còdols
De barber salvatge o foll edredó
Vull una vida amb forma de tu
I la tinc, però encara no en tinc prou

Mai no estic content del tot.

5 de desembre de 1952


Van recitar, cantar i altres coses: Las Vedette Aspiro (Hara Kraan, Lucía Cocopino, Deborochka Splendeur de la Chair), Elsa de Alfonso, Montse Basté, Roger Atrofe, Sebastià Jovani, Dàcil, Pere Sousa, Oriol Luna...



sábado, 18 de septiembre de 2010

Arxiu: Camarades Cafè Copa i Puro (CCCP)- (Festes de Gràcia 2008)


Fa uns dies, l'amic Pere Sousa ens va donar aquest cartell, fantasia il·lustrada que correspon a un dels espectacles que Usted es un Colectivo ha anat preparant per a la programació del Festigàbal a les festes de Gràcia. L'estiu del 2008 es va fer el CCCP (Camarades Cafè Copa i Puro).

Aprofitem l' avinentesa per anar penjant material guardat que tenim sobre l'espectacle.

La cosa en sí intentava de lligar intempestivament el fenomen de la sobretaula amb els moviments revolucionaris del segle XX.

Aquí va el moment de l'entrada amb desfilada onejant les estovalles, i amb discurs inaugural de Sebastià Farias Jovani. Tot seguit, el tema A las barricadas adaptat per a l'ocasió:



Aquest és el cartell que vam fer servir per anunciar la cosa. I els participants:

Oriol Torrefacto Valdés
Roger del Mono (Forte)
Roger del Mono (Aixuto)
Laia Stolichlaia
Eduard Molido
Harajillo de Kraan
Miquel Rebentat d'Amazones
Sebastià Farias Jovani
Lucas Quejido Descafeïnat
Cesc Bonka 100% Martínez
Pere Sense-Sacarina Sousa










En Roger Rossell, que venia de passar la nit a l'Albricias, va ser capaç de fer unes fotos molt maques. Aquí algunes:

Roger del Mono (Forte) explicant el fenomen de la mig diada

El comandante Sebastià Farias Jovani
La miliciana Harajillo de Kraan i el capità de submarí soviètic Miquel Rebentat d'Amazones, confrontant idearis revolucionaris al ritme d'una ampolla d'anís
Lucas Quejido Descafeïnat veient il·lusionat el paradís socialista
Oriol Torrefacto Valdés, tan panxo villa

Eduard Molido, cap al maig de 1968

Un darrer vídeo corresponent al final del xou:

Arxiu: Nueve Fresquíssimos d'Espanya (31/05/2009)





En motiu de l'aparició de l'antilogia poètica 'Nueve Fresquíssimos d'Espanya', editada per Produccions Escopeta, Usted es un Colectivo va programar la seva presentació dins del 9è Trimestre de poesia a l'Heliogàbal.

La cosa va començar amb una presentació de Sebastià Jovani dels nou integrants de l'antologia (Xavier Tort, Eduard Mont de Palol, Sebastià Jovani, Roger Atrofe, Juan Nicho, Cesc Martínez, F.P. Domènech, Lucas Quejido i Lucía Lijtmaer), 'aquests fins ara espectres que encara belluguen', seguit de 'Cap de suro', un tema de Mil Pesetas:



Entre d'altres coses, F.P. Domènech va cantar el seu poema 'Cançó de Bally (Tansió)', per a l'ocasió 'Satan Satan (s'atança tant), amb els tres membres de El Endemoniado Pacheco:



Lucas Quejido també va cantar un dels seus poemes amb el seu grup Misaluba, en aquella ocasió en format de quintet:






Per acabar, aquest és un dels poemes del llibre de Sebastià Jovani, intitulat 'Postpunk', que diu moltes coses sobre com va continuar i acabar la nit.

'hi ha una forma de subtil felicitat
que consisteix a buidar el crani
i que faci de fanalet
per decorar la nit més llarga.
al voltant, el raïm es fa pansa
i tu et menges una cama.
these are the days of our lives.'

Presentació de El Llibre dels Bèsties





Aquest dijous 23 de setembre, a les 17h al zoo de Barcelona:

presentació de
EL LLIBRE DELS BÈSTIES (o el rapte de la capibara)

Una producció d'Usted es un Colectivo, Biblioteca per a Misantrops i M.E.

'Un bon dia, Victor Nubla i Roger Atrofe van marxar de safari...
i no van aprendre, com Salomó, el llenguatge de les bèsties, però sí
a mirarse-les. I la seva mirada, per damunt de tot dolça, no es corresponia
ni amb la científica d'un Konrad Lorenz, Ni amb la moralista d'un Isop,
ni amb la beatífica mirada de San Francesc d'Assís i , ni de lluny,
amb la retorçada personalització de les bèsties d'un Walt Disney.
Ells s'han trobat passejant per aquell locus utopicus de la zoofília
-que no vol dir allitar-se amb una geneta, o fer l'amor com un animal-
sinó enamorar-se de les bèsties. I com que en tot enamorament
l'objecte del desig es manté fora del nostre abast
-i aquí més que mai, per molt que un es posi de quatre grapes,
es deixi crèixer la barba o es posi a udolar a la lluna-,
l'amant insatisfet però perpètuament esperonat pel seu desig
es dedicarà, com passa en aquest llibret, a navegar pel terreny fantasmàtic
de la faula sense moralina.'

Epíleg, El Llibre dels Bèsties


El Llibre dels Bèsties és un conjunt de textos de Victor Nubla ('El rapte de la capibara', 'El roc documental', Els complexos de la capibara', 'The Blindfold test', 'Treball en grup', 'El darrer vestigi', 'Les banyes de la girafa', 'La responsabilitat de la tortuga', 'Les llúdries i llur hàbitat', 'Sons de colors', 'La solitud del dragó', 'Una de guarda-roba' i 'Una empresa amb futur' ) i de Roger Atrofe ('El lèmur; l'èsser-allà (a Madagascar)', 'El tigre: un animal de ratlles caduques', 'Un encontre', 'El Capità Flint', 'L'hipopòtam pigmeu: manual d'ús', 'Trencalòs del cor', 'Manual de zoofília', 'Una faula revisitada: la Guineu i el Gos', 'Felis catus', 'La gran bullabessa', 'El zoo de nit', 'El paó albí', 'El mamut' i 'Les babirusses estimen en francès'). A quatre mans han escrit el text i la partitura de 'El ball de la carronya'. Els dibuixos, copiats fidelment de la realitat, són cosa de Roger Atrofe.


Les portes del zoo estaran obertes per als qui vulguin assistir a la presentació a partir de les 15h. Hi podreu entrar enssenyant el tiquet inclòs en el correu que heu rebut i que també trobareu al final d'aquesta entrada. El petit acte de presentació tindrà lloc a les 17h al recinte del dragons de Komodo, on podreu prendre un petit refrigeri, ensenyar-vos les dents i treure-us les puces.