Poesia juny 2012

Darrer mes del Trimestre de poesia a l'Heliogàbal.

El primer dissabte acollim a la banda holandesa catalana Il Gran Teatro Amaro. Amb 22 anys de recorregut acaben d'estrenar nou disc: Souvenirs de Miralles.
D'ells mateixos ens diuen:


"Gran Teatro Amaro recorre el temps i la distància amb una música que parteix de l'època d'entreguerres i reprèn la tradició europea que va truncar el nazisme: aquella afortunada col·lisió dels aires canalles i cabareters procedents de l'evolució de folklores i músiques populars tradicionals amb les avantguardes artístiques i la música clàssica des d'una perspectiva totalment contemporània."

 Després del bon gust de boca que ens van deixar l'any passat, esperem amb candeletes aquesta colla de músics deliciosos i bons jans.
Aquí una actuació per a BTV, on interpreten Liberté, títol del darrer disc on musiquen un poema de Boris Vian:




Dissabte 9: Nit a Torsimanya, lectura de traduccions de poesia.

torsimany: m. i f. [LC] [PR] [FLL] Intèrpret que servia d’intermediari entre persones de llengües diferents.

No le pinches el gas del mechero

Nit per a cel·lebrar l'exercici de la traducció poètica. Enric Casasses, Javier Calvo, Miquel Cabal Guarro, Montse Basté, Hara Kraan, Cesc Martínez, Roger Atrofe, Pere Sousa i Nacho Lois, llegiran les seves traduccions de Kenneth Patchen, Edward Lear, Dylan Thomas, Simon Armitage, Boris Vian, Walter de la Mare i molts altres.

El dissabte 16 dobles sessió:

Per una banda Miquel Àngel Marín, clarinetista contrastat, poeta eixel·lebrat, responsable d'entre altres coses del festival Bouesia i del llibre d'aforismes Lo clarinet és l'aixada, ve a presentar Música és enxampar mosques, dietari del músic entre 1996 i 2007. L'acompanyaran Alfons Subirats i

Xiular, sempre xiular.
Cap nom, si us plau, només xiular

el recitador Carles Andreu, que es dedicarà a la segona part a declamar el poema Tabaqueria, de Fernando Pessoa, en companyia dels músics Joan Saura, Ignacio Lois i el mateix Miquel Àngel Marín. Vam poder veure aquest espectacle al LEM del 2010. Al respecte, E. Pacheco va escriure:

" El heterodoxo poeta-rapsoda cantó el poema La Tabacaria de Fernando Pessoa acompañado por otros no menos heterodoxos músicos: Joan Saura al sampler, Ignacio Lois a la guitarra acústica y Miquel Àngel Marín al clarinete. Los tres, viejos conocidos del LEM, se habían unido a Andreu para estrenar este espectáculo en el festival Bouesia que se celebra en las tierras del Delta de l’Ebre cada verano. Digo esto porque el sello de este festival, una mezcla explosiva del calor mas salvaje, mosquitos de palmo y medio y la natural idiosincrasia de un territorio fronterizo entre el agua y la tierra firme, entre Cataluña y Valencia, impregna cada una de sus producciones hasta la médula. Una alegría desacomplejada y silvestre flota durante esos días por los escenarios del festival (y aquí conviene decirlo, castigado injustamente por la tacañería de las instituciones, incapaces de apoyar propuestas culturales que descentralizan el territorio). Y ese espíritu fue el que precisamente se pudo respirar en su actuación, auténtico soplo de aire fresco en la plomiza y estirada ciudad de Barcelona. A medio camino del cabaret postmoderno y de la orquesta de pueblo, con sus dejes de jota a la que Marín es tan aficionado, un imaginativo y siempre sonriente Saura, el buen hacer de Lois y la rapsodia de Andreu, cercana a veces a los cantos de un bardo y a veces a los de un pregonero de ayuntamiento, el poema de Pessoa se encontró, creo que felizmente, navegando por el filo de la ausencia de estilo. O de la pluralidad de voces y formas que de ello se deriva. Y es que Càntic divers de la llengua catalana enamorada del poema ‘Estanc’ de Fernando Pessoa poeta plural portugués, fue precisamente un ejercicio de heterogeneidades sin veleidades y un ejemplo de que lo cercanamente humano es siempre bello (o al menos bonito). 

Carles Andreu al LEM

El tercer recital es trasllada al divendres 22 per evitar la nit de la verbena de Sant Joan. Marginalia vindrà a presentar-nos el seu darrer llibre de poemes, Las wynonas de Marginalia.

Sobre aquest recital i sobre Marginalia, podeu llegir l'entrada que li vam dedicar fa uns mesos.

I l'últim dissabte de juny Ze Heliogàbal Heliocentric Orquestra vindrà a executar Riffifí. És a dir, Pascal Comelade i una trepa de rockers del nyigo-nyigo interpretaran un recorregut pels clàssics del rock a través de la seva més mínima i genuina expressió, el rif.

Al respecte també podeu visitar l'entrada que li vam dedicar quan es va estrenar a les festes de Gràcia del 2010.