15è Trimestre de Poesia a l'Heliogàbal. Octubre.

Cartell de Marc Valls

Aquest proper diumenge Usted es un Colectivo comença la seva programació tardoral de poesia a l'Heliogàbal.

El cicle s'inicia amb el recital de Daniel Sáez i els seus Fabricants ( amb la participació de Núria Martínez Vernis i Boris Porter) al voltant de l'obra de Jordi Pope. Figura essencial per entendre tot el moviment subterrani de la poesia barcelonina des dels anys setanta, Pope va ser un dels supervivents de la generació de la psicodèlia antifranquista, descobridors del pa amb tomàquet sucat amb LSD i que va obrir les portes de la contracultura a la poesia escrita en català. Moviment que va nèixer i es va mantenir volgudament a la marginalitat per així veure-les venir de lluny i poder escapolir-se com qui no vol la cosa, i no haver de sotmetre's a les academicitats mestretites dictades des de el centre -el de la cultura. El llegat de tots aquests pòtols-punks-místics és encara ben palpable: formes de dir i de fer poesia asilvestrades, gimnàstiques lingüístiques, la recuperació de la força descarnada del recital en viu, el popular entès com a sang viva i roent del que es mou pel carrer, més enllà del folklore... i a nivell més palpable, i sense anar més lluny, aquell primeríssim Heliogàbal que va obrir ara farà 18 anys. 

Aquí en Pope recitant, l'any 1994:

El diumenge 13, Màrius Serra vindrà a fer un espectacle d'especulació lingüística, exercicis d'etimologia circense, a fer la permanent als mots i a fer pessigolles als significats i significants de la nostra molt honorable llengua catalana. Sobren imatges o referències per un dels personatges més mediàtics del món de les lletres. Encara que no volgueu us el trobareu a la sopa -de lletres.

L'editorial Males Herbes ha començat una cursa que sembla no tenir aturador. En cosa d'un any ha publicat més de set referències, autors d'aquí i d'allà units pel gust pel fantàstic i pel que campa lliurement per l'altre costat del mirall. Fills bizantins de Joan Perucho i la seva editorial Tàber, de l'entendridora col·lecció l'Arcà de Laertes, de l'escudellòmetre de Santiago Rusiñol, de les invasions subtils de Pere Calders, o de les utopies d'Onofre Parès, empenyen amb força per fer visible un gènere denostat per l'alta cultura catalanufa, però que de sempre ha estat allà, esgarrapant des de les entranyes del més profund de la terra, fent-nos tremolar de por, estremir-nos de riure, capgirant el món, subvertint-lo. El diumenge 20 presentaran un cabaret fantàstic on manifestaran les seves fílies i per on desfilaran autors del seu catàleg i altres habitants habituals dels seus móns. Entre d'altres, el grup de pulp-rock, La Monda.

I finalment, el diumenge 27, ens fa especial il·lusió presentar a Quico Cadaval, narrador galleg d'històries imprevistes, i hereu legítim d'aquells conta contes que des de temps immemorials han anat trafegant per entre les aldees gallegues i les seves tabernes, o d'aquelles veus que des d'una ladeira on bull o pote, han alimentat els mites, le llegendes i la imaginació dels qui les escoltaven. Tot això passat pel sedaç de la contemporaneïtat. A les seves narracions a mig camí de la conferència patafísica i els contes fantàstics d'Álvaro Cunqueiro, hi conflueixen l'humor, la intel·ligència i la tendresa. Noves històries de xente de aquí e de acolá.
Aquí, en galleg: