Amb aquesta sugerent fotografia s'anuncien els dos quintets que actuaran el primer diumenge de desembre: Canvis Vells i Misaluba Quintet de fusta. Hem volgut presentar-los plegats perquè les seves respectives històries i d'alguns dels seus membres han anat de la mà des de principis dels noranta. Comparteixen un origen comú i unes preocupacions estilístiques que han anat desenvolupant en múltiples projectes musicals. Antoni Martí, compositor del repertori de Canvis Vells, Miquel Ferrés, el seu baixista, i Lucas Quejido, cantant i alma mater de Misaluba, tocaven plegats en una de les bandes més sorprenents de la Barcelona inmediatament postolímpica: Ivo Naïf. Amb un estil que disfrutava potinejant i qüestionant la noció de gènere, i amb una actitud de dandysme punk atravessada pel dadà, l'absurd i la mala llet, Ivo Naïf va viure de ple l'escena que es movia al voltant de la discogràfica G3G i les vetllades a la sala Communiqué. L'any 1995 van editar el seu únic L.P., Catálogo, i poc després s'ho van deixar còrrer. Posterioment, tots tres es van trobar a la Orquesta La Lidia, ambiciós projecte també liderat per Antoni Martí, i del qual en deriva directament Canvis Vells. La Lidia es podía definir com una orquestina de cambra, com un cabaret postmodern on hi confluïen la lírica tradicional, certa mirada als gèneres populars i també certa sonoritat freda pròpia de la música contemporània. Aquests són els principis que defineixen també a Canvis Vells, aquest cop amb una formació més reduïda i estrictament acústica, i posant especial atenció a un repertori que aborda la poesia de poetes com Kavafis, Vinyoli o Joan Brossa.
Aquí els podeu veure presentant la seva maqueta a l'Antic Teatre i parlant sobre la seva feina. O aquí, en la seva versió més elèctrica i nombrosa:
Canvis Vells quintet són: Miquel Farrés - baix i direcció, Pau Badia - clarinet,
Cristian Vega - piano, Maya Fernández - flauta i Angèlica Sánchez - veu.
Per la seva banda, Lucas Quejido va encetar el 2006 el seu projecte Misaluba, que també s'interessa per la confusió de gèneres i l'abordatge d'unes lletres poètiques, però aquest cop amb un peu fortament afiançat en el món del rock i del jazz en les seves vessants més primitives. Primer com a septet -amb el que es van gravar tres temes per al projecte l'Ars Santa Mònica produeix música pop-, i després com a quintet amb instruments de fusta, treballant peces brevíssimes sobre els també brevíssims poemes de Carles Hac Mor del llibre Ho vaig fer fer. Aquí podeu veure l'un i l'altre xerrant sobre el que ha significat l'encontre dels seus dos móns.
I aquí podeu escoltar treballs d'Ivo Naïf, de la Orquesta Lidia, Misaluba septet i altres provatures de Lucas Quejido.
Misaluba quintet de fusta són: Miquel Àngel Marín - clarinet, Oriol Luna - percussions, Roger Atrofe - contrabaix i Lucas Quejido -veu.
Núria Martínez-Vernis es passeja pel món de la rapsodia barcelonina des de ben joveneta, quan a principis dels noranta gent com Enric Casasses, Jordi Pope, Dolors Miquel o David Castillo estaven redefinint el format del recital, convertint-lo una una eina de reivindicació, traient a passejar la paraula poética que durant tant de temps havia estat engarjolada a acadèmies i llibres vells. La seva manera de fer, silvestre i amb una dicció inconfusible, ha rebut els elogis dels seus mestres, com en Màrius Sempere, que d'ella en deia: “enginyosament pregona, es nega –com aquell qui res– a ser inclusa dins els paràmetres convencionals. I, doncs, repta i rebutja, desafiant previsibles nuvolades, el parallamps de les regles establertes, la lògica pura, cartesiana, i, en fi, la tradició, sempre tebiona, el vistiplau dels llums acadèmics”. Els seus llibres han estat premiats a diferents certamens, i darrerament ha col·laborat en l'enregistrament de La balada de l'holandès errant, de Gerard Horta, musicat pels Triulet -banda dirigida pel Miquel Farrés de Canvis Vells. També la podeu sentir sota el nom de Puix, en aquesta peça per a les Microtopies de Gràcia Territori Sonor. El 2012 ha publicat Deix on dir, que ha volgut convertir en llibre disc acompayada per Jack Chakataga i Nacho López, treball que vindrà a presentar, precisament, el diumenge dia 8.
Pel dia 15, Usted es un Colectivo havíem estat preparant l'espectacle ¡Xaleu, xaleu, quitxalla!, sobre el món de la infància i la poesia. Qüestions alienes a la banda, ens obliguen a posposar el xou per a més endavant, per quan arribi la primavera. No obstant això, hem fet ús de la nostra agenda de poetes, i hem convocat a Txell Bonet, Víctor Bonet Arbolí, Víctor Nubla, Enric Casasses, Roger Atrofe, Carles Andreu, Martí Sales, Pere Sousa, Amadeu Vidal, Núria Martínez Vernis... i bé, algun altre, per a fer un bon poti-poti rapsòdic per a l'hora del vermut. Usted es un Colectivo, punxa l'oliva.
"A quarts de dues del migdia
encara queda de dia,
la meitat.
Més valdrà fer marrada,
agafar aire i carrerilla,
picar olives, fer cruixir xips fregides,
obrir unes llaunes d'escopinyes,
i remullar la gola seca,
per mirar enrera el matí -bufa!- que ja ha acabat,
i prendre forces i energies -rebufa!-
per passar la tarda que vindrà."
Aquí algunes imatges d'alguns dels participants:
Carles Andreu cantant el poema Tabaqueria de Fernando Pessoa:
Víctor Bonet Arbolí, recitant al Capità Cordebou:
En Martí Sales:
En Pere Sousa:
bé, etc...
Accidents Polipoètics han estat fent a La Seca durant els primers mesos del 2013 Baby Bum, un espectacle a base d'aforismes, en la línia dels seus admirats Jardiel Poncela, Gómez de la Serna i tota l'escola de l'acudit ocorrent de La Codorniz. El diumenge 22, venen doncs, a posar de nou en marxa aquesta seva ja peculiar forma de fer: humor i més humor, amagant en el fons una bossa d'amargor més real que un clatellot a destemps.
Aquí podeu veure unes quantes de les seves anteriors actuacions als nostres trimestres.
I finalment i per acabar aquesta edició, un duet mallorquí que ens va cridar molt l'atenció, Jansky. Ells mateixos ens diuen:
Jansky són Laia MaLo i Jaume Reus. Duen junts poc més d'un any i han posat en marxa l'electrovèrsia, una mescla d'electrònica, poesia, spoken word i performance vocal amb tocs de jazz que ja els ha portat a formar part del cartell del Sónar o al Kregi Sztuki de Polònia, entre d'altres esdeveniments de prestigi internacional.
Bé, aquí els podeu sentir i veure:
No hay comentarios:
Publicar un comentario