Finalment resulta que sí que hi ha futur. La cosa té més que mèrit si el que ho diu és en Panotxa, personatge clau de l'escena punk de Barcelona que havia començat a fer de guitarrista a finals dels setanta amb La Truita Perfecta i els Ultratruita, més tard amb Basura, El Grito Acusador, El Hombre de Pekín i més recentment els desapareguts PAD, entre d'altres. Fa cosa d'uns mesets que ha tret aquest disc, dotze cançons de psico-pop fet a casa. Volem dir que es va gravar a casa seva durant la tardor i les vacances de Nadal. I a la bateria, el baix, xilofonets i demés, els Mil Pesetas al complert. Podeu sentir-vos i descarregar el disc a aquestspuestos.
Vam conèixer a en Panotxa a la nit dedicada al disc dels Residents 'Commercial Album', on va participar amb els PAD. Tot i que la Hara l'havia conegut a la tendra edat de quatre anys. Sembla ser que l'entretenia cantant-li precisament algunes de les cançons del disc... quines coses. Posteriorment hem tocat plegats unes quantes vegades. A la nit dedicada als Talking Heads,
al concert vermut dels Mil Olivas, al concert 'Cafarnaüm, l'enredintamonta dels dits', i al seu projecte dels Caps Parlants, que podeu sentir a la seva pàgina.
En motiu de l'edició del 2008 del festival No No Lògic, els Mil Pesetas van preparar un repertori en el que poder convidar a diferents amiguetes. Aquí el teniu. Per a l'ocasió van actuar sota el nom de Mil Mondongos (Oriol Luna a la bateria, Miquel Cabal al sintetitzador i guitarra, Hara Kraan al teclat, xilòfon i percussions i Roger Atrofe al baix), acompanyats per un multiforme I Pico. Aquest va ser el repertori i el personal:
1-Lo Mondongo (amb Sebastià Jovani recitant i fent gorgoritos) 2-L'Avventura -de Giovanni Fusco- (amb Roger Aixut a la mandolina, Deborochka Splendeur de la Chair al trombó i Quim Díaz a la trumpeta) 3-Cap de suro 4-Azafrán y Manzanilla -de Juan Crek- (amb Juan Crek) 5-Quangle Wangle 6-Bronwyn (amb Pere Sousa i Magda Guillén recitant Juan Eduardo Cirlot) 7-L'Arengada Seca (amb Pau Riba recitant Charles Cross i Ivan Telefunkez a la guitarra) 8-Sea Song -de Robert Wyatt- (amb Guille Caballero als teclats) 9-Red Pontiac Fantasy (amb Aixut i Díaz a les trumpetes, de la Chair al trombó i Telefunkez a la guitarra)
A la foto no s'aprecia gaire, però anaven tots disfressats de mondongos.
'...som la gent mondongo, i tant se val d'on venim!...'
Com us anunciàvem ahir, FRIO LOCAL ha preparat un concert in extremis per aquest diumenge dia 20: 3 TIMBALS + 2 VENTS serà una combinació a la que salta de cinc músics que d'una manera o una altra estàn vinculats a aquesta plataforma. O el que ve a ser el mateix, a l'escena més agoserada del jazz i altres desviacions:
1-Vasco Trilla, baterista de Filthy Habits, Planeta Imaginario i altres formacions que es passegen per una concepció del jazz fusió a la zappiana. 2-Ramon Prats, un altre baterista que es mou pels marges del jazz i la improvisació amb grups com Duot, Seitons Tuff o Sindicato Ornette. 3-Julián Bonequi, el tercer timbalista, un altre especialista en el món de la improvisació i les derivacions cap el sorollisme. El podeu sentir en projectes com Ultra Speicer i l'orquestra FOCO. 4-Alfonso Muñoz, saxo alt i baríton, militant de la IED'08, Filthy Habits i al que s'escaigui. 5-Albert Cirera, al saxo tenor i soprano, l'altre part de Duot i també bufador de la IED'08.
Alguns d'ells comparteixen projectes o han tocat plegats en més d'una ocasió. Així, Trilla i Muñoz formen el duet Alfonsina y el Mal:
Aquesta és la darrera entrega d'aquesta temporada del cicle Músiques Disperses.
El primer diumenge del mes actua La orquesta del caballo ganador, banda fluctuant amb membres de Za!, Estrategia Lo Capto, Homenatges, Tarántula, Patatas Bragas... que practiquen la improvisació dirigida seguint i pervertint el mètode de Butch Morris. Amb certa tendència a la contundència sonora, aquest cop proven a l'Heliogàbal una formació amb instruments acústics (dos violins, dos violoncels, clarinet...). A continuació, una sessió d'improvisació dirigida per Butch Morris:
El diumenge 13, el bufador multinstrumentista Pepino Pascual ve a presentar un xou on es troba tota la quincalla sonora que ha anat recopilant al llarg dels anys. La petita souvenir orquestra inclou percussions improvables, una familia de granotes de Croàcia, un petit tocadiscs per a picnics amb acompanyament de serra, gongs i campanes, el dring d'uns jugadors de futbolí i altres mil i una facècies. El senyor Torrance va enregistrar a Pascual en el seu estudi desplegant tot el seu mostruari: Le monde de l'objet au le son du pascualisme. La carrera de Pepino Pascual ha tocat molts diversos pals: saxofonista a La Vella Dixieland, acompanyant al cantant Moncho i altres orquestres de ball, el duet 'Tot bufant' amb Pep Gol, multinstrumentista a la Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade i un llarguíssim etcètera que inclou la banda que actuava en directe al programa Persones Humanes. És també un músic habitual en l'escena experimental barcelonina. Als anys vuitanta va formar part amb Oriol Perucho i Conrado T. Costa de l'inclassificable trio Moisés Moisés. Aquí un dels seus temes, 'Anita Miasma se pasa al bondage':
La nit del dia 20, Usted es un Colectivo tenia previst organitzar una nit dedicada a Nino Rota. Problemes d'última hora no han permès que es pugui portar a terme. Ens reservem però la temàtica, esperant que es pugui cel·lebrar ben aviat. Serveixi aquest tema per no quedar-se amb mal gust de boca:
O aquesta versió que Fantomas va fer del seu tema del Padrino:
No obstanti a última hora, la gent de Frio Local, plataforma musical des d'on es deixen sentir algunes de les formacions més arriscades i interessants del jazz desacomplexat, estan preparant una vetllada especial per aquest diumenge. Els propers dies us donarem més informació al respecte.
L'últim diumenge de març actuen Duo Caphre, proposta excèntrica de collage folklòric i melodies arrossegades provinents de ves a saber on. Per fer-vos una idea:
I el mes d'abril, un concert extra. El dissabte 2, Thomas Belhom, percussionista, exbaterista de Tindersticks, està de pas per Barcelona i oferirà un concert de les seves cosetes delicades.
Continua el cicle Músiques Disperses a l'Heliogàbal. Aquest mes de febrer:
El diumenge 6, els col·lectius Day of the droids i Distortled box presenten un multiespectacle sobre la música 8 bits feta a partir de consoles i altres perversions electròniques. El xou inclourà una xerrada sobre els ets i uts del moviment 8 bits i el circuit bending, una instal·lació visual a càrrec de RALP i dues actuacions musicals: un concert de PAUK, i una jam session amb el personal dels col·lectius.
El diumenge 13, la Piccola Orchestra Gagarin, un trio format per Paolo Angeli, Oriol Roca i Sasha Agranov es presenten amb la cantant Stephanie Pan. Angeli a la guitarra sarda -degudament tunejada fins a convertir-se en una espècie de màquina del dimoni-, i Roca a la bateria ja havien coincidit com a duet en altres edicions de Músiques Disperses; s'uneixen ara a Agranov (del duet Selva de Mar) al violoncel, per a crear aquesta banda sonora a mig camí del mediterranisme i l'espai sideral. Per a l'ocasió acompanyaran, o seran acompanyats, per Stephanie Pan, cantant provinent del món de la improvisació, la performance i el teatre. Aquí una actuació del trio a la sala Robadors 23:
El diumenge 20 es reuneixen 10 saxofonistes (¡¡10 saxofonistas 10!!): Agustí Martínez, Albert Cirera, Tom Chant, El Pricto, Ferran Besalduch, Pep Pascual, Liba Villavecchia, Lluís Vallès,Xavier Díaz Herrera i Alfonso Muñoz per a sorprendre'ns amb combinacions atzaroses de solos, duets, trios, quartets...i així fins a la fanfarria general de 10 botzines a l'hora. Sin Anestesia és el nom d'aquesta trobada impulsada per Jack Torrance, que des de el mes de setembre s'ha dedicat a penjar en el seu bloc Overlook Hotel breus càpsules (la sèrie MISP -Most Infamous Saxophone Players-) en les que diversos saxofonistes de la ciutat es retrataven amb el seu instrument. És una tria personal que acull músics de diferents generacions (des dels més veterans Villavecchia, Pascual o Martínez, fins als més jovenets Muñoz i Díaz Herrera), i de diferents formacions en actiu en el panorama barceloní (Filthy Habits, Freenetics, IED'08, Duot, The Man with a Hyena, Traum Trio, Bel Canto Orchestra...). Passejeu-vos per l'Hotel i en sabreu molt més. Aquí un fragment del concert de IED'08 (on hi militen Alfonso Muñoz, Tom Chant i Albert Cirera) el passat Festigàbal:
I una altra amb Agustí Martínez en una de les nostres nits dedicada a J.M. Fonollosa:
El dissabte 26 torna Truna. El mes passat va venir a presentar la seva nova màquina tot musicant King Kong i preparant un cocktail a base de tequila. Aquest dia tocarà amb el duet Antorcha Amable , en companyia de Begoña Tena:
I el darrer diumenge del mes, Araki, és a dir, Joan Saura al sampler i Anna Subirana a les veus, tornen a l'Heliogàbal tres anys després a presentar nou material.
Paisatge després de la Bataille, va ser una lliure recreació de conceptes i imatges de l'obra de Georges Bataille.
Lamprea Martínez i Roger Atrofe van realitzar el vídeo La mosca, el ojo, el huevo y la madre que los mordió, basant-se en la novel·la Histoire de l'œil. Atrofe llegia el primer capítol de l'obra...
'Fui educado solo y, hasta donde recuerdo, siempre me apasionaron las cosas sexuales. Cerca de dieciséis años tenía yo cuando conocí a una joven de mi edad, Simone, en la playa de X...' ...mentre amb un enginyós sistema de politja li anava sortint, com per art de màgia, un bistec de la brageta. Tot seguit, el vídeo :
Martínez i Atrofe jugaven amb l'estètica dels experiments cinematogràfics dadà i surrealistes dels anys 20 i 30 (Hans Richter, Buñuel i Dalí, Duchamp, Léger, ,Man Ray,Maya Deren...), transformant en imatge propostes del credo surrealista com el pensament analògic i la lliure associació d'idees. La mosca, el ojo, el huevo y la madre que los mordió potineja amb les imatges de l'objecte rodó i les associacions que se'n deriven -l'ou, l'ull, els forats d'entrada i de sortida, el pany d'una porta...-, alhora que s'amaneix amb la cosa visceral, el líquids corporals, l'escriptura i altres violències que suren per l'obra de Bataille. (Per cert, el curt ha estat sel·leccionat per el Sarajevo Winter Festival d'aquest any. Marxem aquest divendres més contents que un gínjol.)
Després del passi del curt i amb la lectura del darrer capítol de la novel·la, es projectaven la sèrie de sugerents dibuixos que Hans Bellmer va realitzar per a il·lustrar-la.
'...desaparecimos así para siempre de Andalucía, país amarillo de tierra y de cielo, orinal infinito inundado de luz, donde cada día violaba yo, cual nuevo personaje, a una nueva Simone, y sobre todo, hacia mediodía, en el suelo, al sol, ante los ojos rojos de Sir Edmond. Al cuarto día, el inglés compró un yate en Gibraltar.' Tomás Nochteff i Carmen Burguess, o el que és el mateix, Mueran Humanos, duet de rock obscur i malaltís van participar per separat a la vetllada. Per una banda Nochteff va interpretar, creiem recordar, la peça Leones en China, que es pot sentir en el seu myspace. Per altra banda Carmen Burguess i Victor Nubla, cadascú amb un minisintetitzador fet a partir d'unes caixetes de cigars, van interpretar Duelo de cajitas: Victor Nubla y Carmen Burguess se odian más que nadie. Esperem en breu poder recuperar aquest audio i penjar-lo. Les dues intervencions van ajudar a crear certa atmosfera desagradable, agobiant i fins a cert punt, diguem-ne que eròtica.
Sebastià Jovani va preparar una conferència-power point al voltant de l'economia de la transgressió: Master e-sade en economia de la transgressió. La despesa improductiva i a la fi tot és fungible. Aquí teniu l'audio i algunes imatges per il·lustrar-lo:
La croqueta: 'L'excedent és, doncs, el darrer estadi del consum entès com una de les belles arts.'
'...la singularitat engol·lida dins del Leviathan de la multiplicitat copul·lativa, homo homini coitus , èxtasi, uf, uf, uf, les queixalades confoses amb els petons i les llepolies, i després d’uns instants de fals repòs, sans en torne-m’hi. Forçant la màquina. Erotisme el·levat a n. '
'El conjunt forma l’esquema bàsic que ens permet abandonar els conceptes de l’economia de l’abundància (i fins i tot de la subsistència) per abraçar còmoda i extasiadament l’economia de l’excés. '
Finalment Juan Nicho va fer una sel·lecció d'alguns poemes de Bataille. Aquest va ser un d'ells:
Tengo frío...
Tengo frío en el corazón y tiemblo desde las profundidades del dolor te llamo con un grito inhumano como si pariera. Tu me ahogas como la muerte lo sé desgraciadamente sólo te encuentro agonizando eres bella como la muerte.
Eres el horror...
Eres el horror de la noche te amo como se agoniza eres débil como la muerte. Te amo como se delira sabes que mi cabeza muere eres la inmensidad, el miedo. Eres bella como matar es bello con el corazón desmesurado me ahogo tu vientre está desnudo como la noche. Todas las palabras me ahogan.
