La setmana passada va morir Maurice Sendak, un dels nostres autors preferits i a qui vam dedicar una nit el Trimestre primaveral de fa dos anys. Malauradament no ens queda cap enregistrament de la vetllada, tot i que, creieu-nos, va incloure lectures, música, ombres xineses i projeccions.
La nit es va articular a partir de la lectura en diversos capítols de Higglety, Pigglety, Pop! or there must be more to life, en la fantàstica versió castellana que va editar Alfaguara el 1978...
Entremig vam alternar lectures musicades d'altres obres més curtes de Sendak, com...
en una versió que van fer Hara Kraan i Montse Basté, i també...
llegida per Martí Sales, mentre la Dídola Pídola Pon Orchestra interpretava un vell tema dels Mil Pesetas, French Frites Rhapsody:
També vam incloure aquest vídeo sobre un dels seus llibrets, dirigit pel mateix Sendak i cantat per Carol King:
I clar està, es va llegir Allà on les bèsties pardes viuen, rapsodiada per les dues nostres mames oques, Montse i Susie...
i amb intervenció estruendosa de la orquestra quan es diu allò de:
AND NOW, cried Max, LET THE WILD RUMPUS START!!!
La Dídola Pídola Pon Orchestra - Oriol a la bateria, Hara al xilòfon, Lamprea a l'acordió i Atrofe al baix - es dedicaven a repetir fins al paroxisme una cortineta que servia per anunciar els principis i finals de les lectures. N'hem conservat la peça model:
En fi... la cosa va acabar amb l'últim fragment de Higglety, Pigglety, Pop!
 |
| Jennie, la protagonista, ja satisfeta i havent trobat el què de més pot oferir la vida |
No hay comentarios:
Publicar un comentario