Oído cocina: Marquet i Marc Egea / Mar Egea i Rashmi Bhatt

Amb l'arribada de la primavera i del desglaç, Jack Torrance ha baixat de les muntanyes rocalloses després d'un llarg hivern aïllat en el seu Overlook Hotel. Esperem que hagi tallat colls a dojo.
Aquí l'enllaç per a llegir la seva crònica, com sempre finíssima, del recital i concert del passat dissabte:

El bo d'en Jack prenent unes notes sobre el recital en qüestió

http://www.tomajazz.com/conciertos/2012/05/marquet_egea_bhatt_bna_2012.htm

Arxiu: nit Maurice Sendak (4/7/2010)

La setmana passada va morir Maurice Sendak, un dels nostres autors preferits i a qui vam dedicar una nit el Trimestre primaveral de fa dos anys. Malauradament no ens queda cap enregistrament de la vetllada, tot i que, creieu-nos, va incloure lectures, música, ombres xineses i projeccions.

La nit es va articular a partir de la lectura en diversos capítols de Higglety, Pigglety, Pop! or there must be more to life, en la fantàstica versió castellana que va editar Alfaguara el 1978...

Entremig vam alternar lectures musicades d'altres obres més curtes de Sendak, com...



en una versió que van fer Hara Kraan i Montse Basté, i també...



llegida per Martí Sales, mentre la Dídola Pídola Pon Orchestra interpretava un vell tema dels Mil Pesetas,  French Frites Rhapsody:



També vam incloure aquest vídeo sobre un dels seus llibrets, dirigit pel mateix Sendak i cantat per Carol King:

I clar està, es va llegir Allà on les bèsties pardes viuen, rapsodiada per les dues nostres mames oques, Montse i Susie...




i amb intervenció estruendosa de la orquestra quan es diu allò de:

AND NOW, cried Max, LET THE WILD RUMPUS START!!!

La Dídola Pídola Pon Orchestra - Oriol a la bateria, Hara al xilòfon, Lamprea a l'acordió i Atrofe al baix - es dedicaven a repetir fins al paroxisme una cortineta que servia per anunciar els principis i finals de les lectures. N'hem conservat la peça model:



En fi... la cosa va acabar amb l'últim fragment de Higglety, Pigglety, Pop!

Jennie, la protagonista, ja satisfeta i havent trobat el què de més pot oferir la vida

Poesia maig 2012

Aquest primer dissabte de maig comença amb el desembarcament de dos pesos pesats de l'escuderia de LaBreu edicions: Josep Pedrals i Andreu Subirats. Tots dos acaben de publicar poemari a la col:lecció Alabatre. Andreu Subirats, a qui debem un dels recitals més vigorosos del passat Trimestre primaveral, ha publicat Galtes de perdiu, llibre que recull bona part de la seva poesia des del 1986. I en Pedrals hi presentarà El romanço d'Anna Tirant, novel·la versificada que gira al voltant del naixement de l'obra poètica. Tant un com l'altre han recitat a l'Heliogàbal un munt de vegades, i en Pedrals ha col·laborat en un parell d'ocasions en espectacles d'Usted es un Colectivo: a Vostè ets altri, per al LEM del 2007, on feia de cupletista del vell Paral·lel...

i també a L'oda del vermut, per al Festigàbal de l'estiu del mateix any:

El dissabte 12, Anna Blume Fan Club, cel·lebra el 125è anniversari del naixament de dues icones de les avantguardes del segle XX: Marcel Duchamp i Kurt Schwitters.

Anna Blume Fan Club, o el que és el mateix, Pere Sousa, és un dels nostres col·laboradors més estimats. Especialista en Mail Art, expert recitador i investigador de la poesia fonètica -des del mateix Schwitters fins a Juan Eduardo Cirlot-, activista llibertari tot terreny, editor de deliciosos llibrets manufacturats entre un munt d'altres coses, vindrà acompanyat pel duchampià Joan Casellas, per l'angelical veu de Maria Rodés i per Pia Sommer, l'única persona del món que es deu saber la Ursonate de memòria. I també, és clar, per Joana Brabo, amb qui ha creat una de les parelles estelars més simpàtiques i esplendoroses del panorama poètic de Barcelona. Hi intervindran musicalment els Mil Retretes, enèssima encarnació de l'orquestrina Mil Pesetas, sempre somrients, mai gaire precisos. Tots ells vells coneguts i ben avinguts. Aquí Pere Sousa i companyia en una actuació a l'Heliogàbal l'any 2007:



I aquí els Mil Pesetas, a Honollullu, espectacle estrenat a la Setmana de la Poesia de Barcelona del 2011. Aquest cop amb el poeta Sebastià Jovani:



El dissabte 19, el tocador de flabiol i de viola de roda Marc Egea, i el valencià Marquet, venen a presentar Plantar cara a la vida, espectacle al voltant de l'obra de Vicent Andrés Estellés. Egea és un incansable músic que s'involucra en un munt de projectes. Visiteu el seu espai i hi trovareu una infinitat de coses interessants, entre elles un recent treball discogràfic, textual i amb imatges, Rau Rau, en companyia d'Anna Maluquer, la Big Bang Valona i Pere Jaume. Per altra banda, Marquet, del grup Ix, és també un dels caps visibles de la plataforma Compartir dóna gustet, col·lectiu multidisciplinar i de caràcter reivindicatiu la mar de canyero.
Plantar cara a la vida és un dels poemes d'Estellés que més ens agrada a la gent d'Usted es un Colectivo. No ens podem estar de mostrar-vos la versió que en va fer Ovidi Montllor amb els músics del que encara havia de ser la Orquestra Mirasol:



Darrer comunicat:
després del xou de Marquet i Marc Egea, podrem veure una actuació d'aquest darrer amb el tablista hindú Rashmi Bhatt, que durant aquests dies circula per Barcelona. Aquí el podeu veure fent l'indio:




I finalment, el dissabte 26, MAR-TIR, és a dir, Mar Medina i Tirso Orive, del món de la dansa ella, músic ell -entre d'altres de Duo Caphre-, han trobat en aquesta associació fortuita, una més que curiosa forma d'explicar-se entre el performàntic, la gestualitat i la manipulació sonora. La passada nit dedicada al Captain Beefheart vam poder veure una de les seves primeres intervencions:

Usted es... Marc Valls

Collage per a Diari de la pau (2003)

En Marc Valls és dissenyador gràfic. Però a l'antiga. Els seus cartells tenen poc sabor a photoshop i molt a retolador en mà i a letraset. Seus són gairebé tots els cartells dels Trimestres de Poesia a l'Heliogàbal. De fet, aquests treballs tan característics en roig i negre ja servien per anunciar les programacions de l'Heliogàbal quan va obrir fa més de quinze anys. Aquí hem recuperat, si no tots, molts dels cartells dels trimestres:



























En Marc Valls porta un munt d'anys col·laborant amb publicacions llibertàries. És també el responsable de Roure edicions, exquisits llibres manofacturats d'amics d'en Valls. Hi podem trobar poemaris d'en Sebastià Roure (Text del pit-roig), reculls d'articles d'Enric Casasses (La foneria i el paperer) o il·lustracions d'Stella Hagemann (Sobre el teatre de marionetes, d'Enric de Kleist).

Roure edicions

És també baterista punk roker, i que sapiguem, l'únic que percuteix els tam tam amb uns pinzells. Participa en el projecte Fem Fems, que musica poemes d'en Roure, i des de fa ben poc amb Stella i els àtoms, que acaben de treure disc:

14è Trimestre de Poesia

Ja tenim aquí el Trimestre primaveral de Poesia d'Usted es un Colectivo per a l'Heliogàbal. Per a veure més detalls sobre els recitals del mes d'abril, podeu anar aquí.
El cartell és cosa d'en Marc Valls.

Usted es... Marginalia

Marginalia, molt ben vist, per Carloto

Dins d'aquest proper trimestre primaveral a l'Heliogàbal, Usted es un Colectivo ha volgut reservar una data a un del nostres poetes col·laboracionistes més singulars i estimats. Marginalia vindrà a presentar el seu darrer poemari, Las Winonas de Marginalia, el divendres 22 de juny.

Marginalia va començar a aparèixer als recitals que organitzavem farà cosa de tres anys. Havia començat a escriure poesia feia ben poc i necessitava sentir altres veus per enfocar la seva feina. Havia abandonat el seu terreny natural que és el cinema per causes econòmiques, però també perquè buscava una forma d'expressió més directa i sobretot més solitària. No descarta tornar al món de la imatge, però fins al moment ens ha deixat alguns curts. L'únic d'ells que podem veure a internet és Insomnia, protagonitzat per una de les seves muses, Marina Gatell:



La poètica de Marginalia s'arrapa insistent i de forma inamovible a uns pocs però ferms principis. Un d'ells és la inspiració onírica. Dormilega professional, Marginalia busca i troba en els seus somnis el material i les formes dels seus poemes. D'aquí aquesta declaració d'intencions que podem trobar com a pròleg dels seus dos llibres autoeditats, Las crónicas de Marginalia i Las Winonas de Marginalia:



Una altra font d'inspiració perpètua de Marginalia són les seves muses. Les dones i l'amor, en definitiva. I per sobre de totes, Winona Ryder, al voltant de la qual ha desplegat una rica i sorprenet mitologia personal:

Fotos cedides per Marginalia



Un altre seria la seva voluntat de cenyir-se a formes mètriques i rítmiques clàssiques. D'aquí el sabor inconfusible dels seus poemes. Aquest gust pel clàssic passa també per un rebuig explícit de tota forma contemporània. No només pel que fa a la forma poètica sinó al món digital en general i a l'informàtic en particular. Marginalia escriu a mà i passa a net els seus poemes amb una màquina d'escriure.

Altres coordenades per on es mou: un volgut i buscat infantilisme, guerra declarada al món dels adults, romanticisme amb tintes decadentistes, gust per l'extrany i el morbós, la vida nocturna... us recomanem que escolteu la sentida entrevista que Sebastià Jovani i Roger Atrofe li van fer per al programa Música i Química, de Ràdio Gràcia, on a part d'explicar-nos el seu programa vital i poètic, Marginalia recita uns quants dels seus poemes:

Música i Química (10/3/2011): monogràfic Marginalia

Com deiem, Marginalia ha participat en alguns dels espectacles d'Usted es un Colectivo. Entre ells, la Nit Bohèmia, X.X.X. (Xocolata, Xurros i Xerinola), la Nit de Bèsties a la Setmana de Poesia de Barcelona o el programa radiofònic Se avecina the hell, on sota el nom de Marginalia Francis conduia un poètic i tètric consultori sentimental.

Marginalia a X.X.X.

I aquí recitant amb els Mil Burilles:

Poesia abril 2012

Aquest proper mes d'abril comença el trimestre de poesia primaveral que Usted es un Colectivo organitza per a l'Heliogàbal. Els recitals seran els dissabtes -si no s'indica el contrari-, a les 21'30h.

I per tal d'evitar el desert de la setmana santa, el primer recital es trasllada al divendres 13 d'abril.
Sílvia Bel vindrà a presentar el que és el seu nou llibre, Fila india enfora, encara no editat per Curbet edicions, il·lustrat per Alícia Billon. Per a l'ocasió l'acompanyaran Clara Peya al piano i Sílvia Comes a la veu. Un recital poèticomusical, doncs.
Passegeu-vos pel seu bloc i veureu de què va la cosa.



El dissabte 14, tornem a tenir els 1857. Aquesta formació a mig camí d'un grup de llobatons, del Grup de Folk i de la poesia assilvestrada, vindran a presentar el disc Hivern, que va sortir el passat mes de febrer. La banda està formada pel poeta Joan Adrover, la celista Agnès Prats, Sergi Malagarriga i Rusó Sala a les guitarres, Martí Prats al clarinet i les percussions i Taïs Oriol a la flauta i les percussions. D'ells mateixos diuen:

'1857 és un grup músico-poètic nascut de la vida mateixa i dels lligams d'amistat. Tenim preparació, talent, taules i ganes de mostrar el que sabem fer. Som de Roses, Barcelona, Moià i Manacor entre altres. Des del pur entreteniment fins la poesia més espiritual passant pel romanticisme, la lluita social i la música per la música.'

Avui mateix hem rebut l'enllaç d'aquest seu videoclip:



El dissabte 21 estarà dedicat a la poeta Gloria Fuertes. Des de els seus inicis al costat del postisme, fins a la seva personalíssima poesia religiosa, la seva poesia adreçada als infants i en general tota la seva obra d'un particular gust agredolç, Gloria Fuertes és una de les nostres autores preferides. El recital anirà a càrrec de Mariona Naudin, Clara Wasserman, Lamprea Martínez, Juan Nicho, Roger Atrofe i ja veurem.



I aquí un seu poema, per anar fent boca:

AVISO

Está seco, sus rama sin hojas,
su tronco sin ojos,
sus cables sin savia,
se mueve sin amor.
Está seco.
Nada le estremece,
por nada hasta blasfema.
La Bolsa y el Negocio
sólo le hacen vibrar.
Está seco.
Se mete en Ministerios,
administra guardillas,
rebaja los jornales,
que su vida es así.
Yo le he visto,
os advierto:
Enterrad a ese hombre cuanto antes.

I finalment el dissabte 28, Eloy Fernández Porta farà un spoken word al voltant del seu darrer llibre: '€®O$ La superproducción de los afectos'. Professor d'historia de la literatura i del cinema a la Universitat Pompeu Fabra, Porta és l'autor de tres assajos d'última hora (Afterpop. La literatura de la implosión mediática, Homo sampler. Tiempo y consumo en la era afterpop i €®O$. La superproducción de los afectos ) al voltant de la condició de la cultura a principis del s. XXI. Porta practica des de fa anys espectacles a mig camí de l'spoken word i la performance on es juga a escenificar el contingut conceptual dels seus assajos.